Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
realgar
realgar
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic, AsS.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls sovint en prismes curts i també granulars o en incrustacions Té bona exfoliació La duresa és d’1,5-2 i la densitat de 3,58 De color entre vermellós i ataronjat, té una brillantor resinosa N'hi ha a les venes hidrotermals sulfídiques, juntament amb orpiment i altres minerals d’arsènic També es pot trobar accidentalment a les calcàries i dolomies, i també com a producte de sublimació de les emanacions volcàniques i fonts termals A l’Estat espanyol n'hi ha a Astúries
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
goma laca
Tecnologia
Substància resinosa vermella procedent d’alguns arbres de l’Índia.
En dissolució amb l’alcohol serveix com a vernís dels mobles i de la fusta en general vernís de monyeca
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…
làdan
Botànica
Substància resinosa que flueix de l’estepa de muntanya i d’algunes congèneres.
raïm
Raïm blanc
© Fototeca.cat
Agronomia
Viticultura
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.
Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures gàllic, màlic, cítric, etc, taní, crémor, vitamina C…
agàl·loc
Perfumeria
Fusta resinosa d’un arbre de l’Índia ( Aquilaria agallocha
), cremada com a perfum als països orientals.
teia
Fusta resinosa de pi i d’altres arbres, provinent sobretot del cor de l’arbre, que crema amb molta facilitat.
chitarrone

Chitarrone
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de cos gran i fons bombat, amb mànec molt llarg i dos clavillers.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…
Unes drassanes a Tortosa
El mur exterior nord de la catedral de Tortosa presenta, encara avui, una inscripció, constituïda per deu línies d’escriptura cúfica simple, que fa referència a la fundació d’un taller de construccions navals en aquesta vila durant l’any 333 de l’Hègira 944-45 Aquesta inscripció està gravada en una llosa de pedra de forma rectangular amb un enquadrament en relleu Les dimensions de la pedra commemorativa són de 0, 48 m x 0, 42 m, essent 0, 43 m x 0, 36 m les dimensions de la inscripció pròpiament dita “Ha ordenat la creació d’aquest edifici, destinat taller de construcció per a equipaments…