Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
junta revolucionària del 1868
Història
Cadascuna de les juntes sorgides a l’Estat espanyol arran de la Revolució de Setembre de l’any 1868.
A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona , presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya expulsió dels jesuïtes, dissolució del cos de mossos d’esquadra, rebaixa dels drets aranzelaris, destrucció d’edificis religiosos, etc, insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema de tot l’…
Organización Revolucionaria de Trabajadores
Partit polític
Organització fundada al setembre de 1969 a Madrid, quan el sindicat catòlic Acción Sindical de Trabajadores (1963) es radicalitzà i es convertí en partit.
A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres CCOO El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme de la…
Movimiento de Izquierda Revolucionaria
Política
Organització política xilena, creada cap al 1963.
Pretenia imposar el socialisme mitjançant la lluita armada Reconeguda per Salvador Allende, s’oposà, però, a la política legalista d’aquest Perseguit per la dictadura militar 1973-89, amb el restabliment de la democràcia fou legalitzat 1989 i renuncià a la lluita armada
Organització Revolucionària de Treballadors
Història
Partit polític comunista de l’Estat espanyol, creat el 1969 com a fruit de la radicalització del grup obrer catòlic Acción Sindical de Trabajadores.
Maoista i antisoviètic, impulsà, des del 1977, el Sindicato Unitario José Sanromá Aldea n'era el secretari general, i En Lucha 1969-79, l’òrgan de premsa De migrada presència als Països Catalans, hi publicà Crida dels Comunistes Principat i Ara País Valencià El 1979 es fusionà amb el PTE en el Partit dels Treballadors 1979
Alianza Popular Revolucionaria Americana
Política
Organització política fundada pel peruà Víctor Raúl Haya de la Torre entesa com un front ampli de grups o partits representatius de les classes explotades per a lluitar contra l’imperialisme.
A partir del Congrés Antiimperialista Mundial reunit a Brusselles 1927, Haya de la Torre transformà el moviment en un partit d’organització monolítica sota el seu control Hom intentà que fos un partit d’abast continental, i algunes seccions funcionaren a Cuba, el Perú, Mèxic, Costa Rica i l’Argentina, però en realitat eren animades per exiliats polítics peruans, cosa que, en definitiva, i a partir del 1931, feu que el partit fos exclusivament peruà Les eleccions d’aquell any al Perú donaren la victòria a l’APRA, però foren escamotejades per Sánchez Cerro El 1945, l’APRA aconseguí tres…
Fracción Obrera Revolucionaria-Fracción Proletaria
Partit polític
Grup trotskista sorgit el 1978 de la unió entre la Fracción Obrera Revolucionaria por la Reconstrucción de la IV Internacional i la Fracción Proletaria en defensa de la IV Internacional.
El 1979 FOR-FP es dissolgué i la secció barcelonina de l’ FP i alguns membres de la FOR ingressaren a Liga Comunista La resta recobrà el nom de Fracción Obrera Revolucionaria por la Reconstrucción de la IV Internacional
Grups d’Acció Revolucionària Antifeixista
Història
Coordinadora de grups autònoms armats i de caràcter llibertari sorgida a Barcelona a mitjan dècada de 1970.
Es constituí com a reacció a l’empresonament de Salvador Puig Antich i la dissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament, al 1973, amb l’objectiu de realitzar accions violentes en solidaritat internacional amb la situació dels presos polítics del franquisme Els GARI enllaçaven cèllules de l’Estat espanyol i francès, però totes les seves accions tingueren lloc exclusivament fora de territori espanyol L’acció més cèlebre atribuïda als grups fou el segrest del gerent del Banc de Bilbao a París, Baltasar Suárez, al 1974 El principal animador dels GARI fou Jean Marc Rouillan, activista d’extrema…