Resultats de la cerca

Agrupa collectius i casals de diverses comarques especialment del Barcelonès, el Penedès i Osona Al gener de 1996 celebrà la seva assemblea fundacional El dirigent inicial fou l’exmembre de Terra Lliure Guillem Godó Se li han atribuït relacions amb el moviment basc Jarrai És proper a l’associació d’estudiants Alternativa Estel Impulsa també les Dones Revolucionàries per la Unitat d’Acció Publica la revista Tanyada

Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França

Continuació del grup Los Solidarios 1922, reuní, entre d’altres, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Joan Garcia i Oliver, Aurelio Fernández, Ricard Sanz, Miquel Garcia i Vivancos, Antonio Ortiz, etc Encapçalà dins l’anarcosindicalisme una tendència putxista i anarcobolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República Ingressà a la FAI en 1933-36 i es dispersà durant la guerra civil

Advocat i publicista, participà en les primeres manifestacions revolucionàries del Delfinat Diputat als Estats Generals 1788, n'esdevingué un dels millors oradors i arribà a ésser-ne president Després de la fugida frustrada de Lluís XVI, li aconsellà l’establiment d’una monarquia constitucional moderada Féu votar, amb aquest fi, la inviolabilitat del rei Descoberts, però, aquests contactes, fou condemnat a mort i guillotinat Escriví una Introduction à la Révolution française 1843

L’absència de guerra entre les grans potències europees des del 1870, la llibertat de moviment de persones i mercaderies en el món occidental, l’expansió econòmica a partir del 1895 i les innovacions tecnològiques determinaren la Belle Époque de la burgesia europea, segura de la seva prosperitat i de la solidesa del capitalisme liberal i de la democràcia parlamentària, malgrat la cruesa de les tensions socials i de les formulacions revolucionàries

Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar

El conservador Andrés Pastrana, amb el 52% dels vots, s’imposa al candidat liberal oficialista Horacio Serpa 47,9% en les eleccions presidencials per designar el successor d’Ernesto Samper en la presidència de Colòmbia Per tal de trencar la continuïtat política que representava Serpa, tant la candidata independent Noemí Sanín eliminada a la primera volta com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, el principal grup guerriller del país, havien donat suport a la candidatura de Pastrana

Fou empresonada per les seves activitats revolucionàries Lluità tota la vida contra la injustícia social i a favor d’un règim democràtic, i allotjà a casa seva un saló de patriotes De les seves obres cal destacar Szczeście poety ‘La joia del poeta’, Biała róża ‘La rosa blanca’, 1861, Czy to powieść ‘És una novella', 1877 i Poganka ‘La pagana’, 1846, la seva obra cabdal Estudià la psicologia femenina i lluità per l’emancipació de les dones

Els seus millors escrits són els relats aplegats al volum Igézo ‘L’embruixador’, 1961, en els quals evoca les experiències viscudes en un camp de treball De les seves novelles es destaquen Visegrádi utca ‘El carrer Visegrádi’, 1932, crònica del moviment obrer hongarès el segon decenni del s XX, i Prenn Ferenc hányatott élete ‘La vida agitada de Ferenc Prenn’, 1958, història d’aventures revolucionàries Féu una selecció de la seva obra amb el títol Mérni a mérhetetlent ‘Mesurar l’immesurable’, 1966

En les eleccions europees de 1987 i 1989 donà suport a Herri Batasuna i en les municipals de 1987 a les Candidatures d’Unitat Popular presentades Mantingué relacions amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Assemblea Municipal per l’EsquerraIndependentista i les Joventuts Indepen-dentistes Revolucionàries Dirigents Car-les Castellanos, Josep M Cervelló, Antoni Lecha, Ermen Llobet i Jaume Oliveras El 1996 fundà, amb d’altres collectius, l’ Assemblea d’Unitat Popular Edità La Veu de la Terra 1987-1994 i Fulls 1987-1994