Resultats de la cerca

Casada amb Rafael Sánchez Ferlosio Es donà a conèixer amb la novella curta El balneario 1954, descripció encertada d’ambients amb una prosa clàssica i acurada, i obtingué el premi Nadal 1957 amb la novella Entre visillos Altres obres són Las ataduras 1960, collecció de relats, i les novelles Ritmo lento 1963, Retahílas 1974, A rachas 1976 edició ampliada el 1986, El cuarto de atrás 1978, evocació màgica de la infantesa i les seves pors, Nubosidad variable 1992, retrat del món femení amb l’estratègia d’un joc de miralls i dos tipus de frustracions amoroses femenines, La Reina de…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…

Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Amèrica…

Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus primers discos,…

El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’installà definitivament a Barcelona Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA 1954-55, entre d’altres S'inicià en la realització amb Mañana 1957, de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí 1961, de gènere policíac, i La alternativa 1962, ambientada en el món de la tauromàquia Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants més sòlids de l…

Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler, i Mamá , de…

Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler També estudià amb Heinrich Sutermeister Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1944 i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu El 1947 se n'anà a França i s’installà a París, on fou convidat…

Aquest grup creia que l’amateurisme era un camí per a accedir al professionalisme i els seus membres vindicaven un cinema més lliure i creatiu que el que es practicava des de la Secció de Cinema Amateur del CEC El 1953 realitzaren set curts collectius i dos més fins el 1957, que mostraren arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i aconseguiren diversos guardons El 1955 realitzaren el film d’episodis Variación , format per "La huella" de J Feliu, "Sincopada al ritmo del dibujo animado" de J Juyol i "La aventura de papel" de P Balañà, conjunt que el collectiu considerà el seu "…

Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran activitat cultural,…

Vida Com a crític s’inicià en "Cinema Revista cinematográfica quincenal" 1946-48 Després collaborà en publicacions com ara "Ritmo y Melodía" 1951, "Estilo", "Otro Cine", "Nuestro Cine" Madrid, "Jeune Cinéma" París, "Archivos de la Filmoteca" València, "Laye" 1950-54, "Índice de las Artes y las Letras" Madrid, en diversos dossiers dels weekends de Llanterna Màgica de Perpinyà 1961-66, i regularment en "Nou Horitzons", publicació del PSUC Fou també cofundador 1949 i director 1952-54 del Cineclub Universitari del SEU de Barcelona, i dirigí el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-…