Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
iridàcies
safrà de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Família de liliïflores que consta d’unes 1.500 espècies de plantes herbàcies rizomatoses o bulboses, amb fulles allargades, equitants i embeinadores, amb flors epígines, trímeres, hermafrodites i de periant corol·liforme, i amb fruits capsulars loculicides.
Iridàcies més destacades Chasmante aethiopica casmant Crocus mudiflorus safrà bord , safranó Crocus sativus safrà , safranera Crocus vernus safrà de muntanya Gladiolus sp espècies silvestres coltell , espadella , lliri d'espases espècies conreades gladiol Gladiolus segetum lliri dels blats , matx Gladiolus tristis lliri-jonc Iris sp lliri , gínjol , iris Iris florentina lliri de Florència, lliri d’olor Iris foetidissima lliri pudent Iris germanica lliri blau Iris pseudacorus lliri groc, coltell groc Iris susiana lliri de dol, lliri franciscà Ixia sp íxia Tigridia pavonia lliri tigrat
pulmonària
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, sovint marbrades de blanc; de flors vermelles, blaves o violades, en forma d’embut, arranjades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori
sansevièria
Sansevièria ( Sansevieria trifasciata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, acaules i rizomatoses, o de vegades arborescents, de fulles gruixudes, ensiformes i sovint torçades, de flors blanques o rosades, disposades en raïm, i de fruits bacciformes.
Consta d’unes 50 espècies, de l’Àfrica i l’Àsia tropicals, algunes de les quals forneixen fibres tèxtils i altres són emprades en jardineria, com és ara Strifasciata , molt decorativa
polipodiàcies
Botànica
Família de filicals integrada per falgueres sovint rizomatoses, de frondes enteres o pinnades, amb esporangis pediculats que s’obren transversalment per l’acció d’un anell longitudinal, els quals són agrupats en sorus, proveïts o no d’indusi.
Consta d’unes 3000 espècies, la majoria pròpies de les regions càlides Polipodiàcies més destacades Adiantum sp adiant Adiantum capillus-veneris falzia , capillera, falguerola, falzilla Aspidium sp aspídium Asplenium adiantum-nigrum falzia negra Asplenium fontanum falguereta Asplenium trichomanes falzia roja Asplenium ruta-muraria falzia blanca Athyrium filix-femina falguera femella Ceterach officinarum dauradella , melsera Dryopteris filix-mas falguera mascle Phyllitis scolopendrium llengua de cèrvol , herba melsera Polypodium vulgare polipodi , herba pigotera Pteridium aquilinum falguera…
basel·làcies
Botànica
Família de dicotiledònies que inclou una quinzena d’herbes enfiladisses, perennes, glabres i rizomatoses, de fulles oposades o alternades, simples, enteres, sovint suculentes, i petites flors en inflorescències terminals o axil·lars, la major part de les quals habiten a l’Amèrica tropical.
jonc
Aspecte general d’un jonc ( Juncus articulatus )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls
catleia
Botànica
Gènere de plantes epifítiques i rizomatoses, de fulles coriàcies i cintiformes, de la família de les orquidàcies; de flors bellíssimes, grans i solitàries o bé en nombre divers per a cada peu, de color generalment blanc, rosa o vermell i algunes de llarga durada (de dues a tres setmanes).
Comprèn centenars d’híbrids, alguns dels quals són molt apreciats en jardineria
La flora i el poblament vegetal de l'alta muntanya
De cara al vent i sota la neu La primera imatge que la idea d’alta muntanya suggereix és la feta de pics rocallosos, clapes de tarters, grans rasos herbats i, senyorejant-ho tot, la tossuda salmòdia del vent i la brillantor de les congestes La realitat és força més complexa, però cal admetre que el vent i la neu són factors importants de l’ambient dels grans cims i un dels principals condicionants del poblament vegetal Matisant més, el vent i la neu resulten decisius tant per excés com per defecte, i tant directament com a través de llur influència en altres factors Les grans muntanyes del…