Resultats de la cerca

Inaugurat el 31 de març de 2011 i amb seu a Les Arenes de Barcelona , en fou l’impulsor i fundador el presentador, periodista i colleccionista Jordi Tardà , el qual aportà el seu fons de 5000 objectes per a la creació del museu Disposava, també, d’un milió de documents sonors, visuals i escrits que en el moment de la seva obertura eren en procés de digitalització per a facilitar-ne l’accés El museu, de vocació pedagògica i lúdica, constava de cinc sales permanents dedicades, respectivament, als orígens, a The Beatles, a The Rolling Stones, al rock a Catalunya i a l’Estat espanyol…

Abreviació de rock-and-roll , rock’n’roll o rock & roll , una forma de música lleugera, amb un ritme de 4/4 amb forts accents en el segon i el quart temps i on predominen el ritme i el so dels instruments amplificats electrònicament Nasqué a la meitat dels anys cinquanta, anà evolucionant i fragmentant-se i es convertí en la principal música popular al final del segle XX i el començament del XXI L’expressió rock and roll , traduïda literalment, significa ’gronxar-se i rodar', però a mitjan segle XX era un eufemisme usat en l’argot dels afroamericans dels EUA per a referir-se a anar de…

El nom aparegué per primera vegada el 1928, en una gravació del pianista Pine Top Smith anomenada Pine Top’s Boogie-Woogie El patró rítmic més habitual és el d’un ostinato de vuit corxeres en compàs de 4/4 Altres patrons més simples o més complexos són igualment efectius Tots aquests patrons tingueren una gran influència en la creació dels estils rhythm-and-blues i rock-and-roll

El camp de la música popular ha estat, històricament, terreny adobat per a aquest fenomen, que té el seu exemple més clar en el rock-and-roll , nascut de l’evolució del blues Al costat del rock , que s’ha agermanat amb gèneres com el blues , el flamenc o les sonoritats llatines, el jazz ha originat també altres moviments com el latin jazz , el flamenc jazz o el jazz-rock

Té una base predominantment rítmica, a la qual hom superposa melodies provinents del gòspel i del blues Sorgí els anys trenta a partir, sobretot, del boogie-woogie orquestral, i posteriorment n'ha derivat el rock-and-roll Entre els intèrprets més destacats d’aquest gènere cal esmentar Fats Domino, Ray Charles i Chuck Berry El terme fou encunyat el 1948 pel periodista i productor musical nord-americà Jerry Wexler

Es féu remarcar el 1930 com a bateria en el conjunt de Louis Armstrong, i fou el primer a treure partit del vibràfon Del 1936 al 1940 collaborà amb Benny Goodman com a vibrafonista El 1940 creà una orquestra pròpia, amb la qual enregistrà discs i assolí una gran popularitat gràcies al seu estil espectacular Improvisador i creador de swing , fou també un precursor del rockandroll

En la seva música i els seus espectacles, provocadors i sarcàstics, combinà el rockandroll amb elements de la música “culta” contemporània Aconseguí un gran èxit amb el grup Mothers of Invention, i posteriorment amb l’orquestra Grand Wazoo La seva discografia inclou, entre d’altres, Freak out 1966, Hot Rats 1969 i Sheik Yerbouti 1979 Altres produccions són l’òpera rock Joe Garage 1979, la suite per a orquestra Yellow Shark 1992 i el film 200 Motels 1971

Vinculada al protagonisme social de la joventut, es caracteritzà des d’un principi pel seu caràcter informal i popular d’on prové el nom, l’eclecticisme, que l’ha portat a manllevar elements de tradicions molt diverses com el blues , el jazz , la música folklòrica, etc, i l’àmplia difusió De límits imprecisos, el pop comprèn o és associat a diversos gèneres musicals com ara el rock-and-roll la variant més suau del qual ha donat lloc a l’anomenat pop-rock , el folk, el country , la música disco, etc

Es crià al Mississipí, bressol del blues , tocant un violí de fabricació casolana en orquestrines El 1920 emigrà a Chicago, aprengué a tocar la guitarra i, el 1927, enregistrà el seu primer disc L’èxit no li arribà fins al final dels anys trenta Durant els cinquanta actuà molt per Europa, incloent-hi Barcelona El seu estil, originat en la tradició, era evolutiu i fou un dels músics que actuaren de pont entre el blues rural i l’urbà És considerat un dels predecessors més directes del rock-and-roll

Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rockandroll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament