Resultats de la cerca

Dos documents de l’any 974 reporten un lloc dit Ministeriolo , tal vegada recordant una primitiva cella o fins i tot, un vell i petit monestir Sabem que aquest indret era situat al castell d’Orrit, a la banda de l’obaga, és a dir, al vessant septentrional de la serra de la Costa Les confrontacions de terres citen els torrents de la Sarga i el que passava pel misileo mausoleu Certament, diversos vestigis materials testimonien la romanització de la contrada

S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics s V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan s III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum

Els indígenes preromans de les Balears Mallorca i Menorca tingueren fama de bons foners Els cartaginesos els utilitzaren com a mercenaris durant les guerres contra els grecs a Sicília documentats des de la fi del s V aC i durant el IV, així com en les lluites contra els romans durant la segona guerra púnica Després, i fins a la romanització de les Illes a partir del s I dC, en algunes ocasions serviren també d’auxiliars com, per exemple, a les Gàllies, amb les tropes de Juli Cèsar

Excavacions fetes per A Ramos i Folques mostren una ocupació prehistòrica Eneolític o bronze, diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC amb la destrucció de la ciutat i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al S del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable collecció Ramos, a l’Alcúdia mateix

Doctorat per la Universitat de Barcelona 1991, s’hi incorporà com a docent l’any 1987 Ha participat en excavacions de diferents jaciments ibèrics, com el del tossal de les Tenalles Sidamon, Pla d’Urgell, el de la fortalesa dels Vilars Arbeca, les Garrigues i el dels Missatges Tàrrega, Urgell i ha dirigit excavacions a la ciutat romana de Iesso Guissona, la Segarra És autor de nombrosos estudis sobre la cultura ibèrica i el procés de romanització, i ha estat comissari de l’exposició Indíbil i Mandoni reis i guerrers Ajuntament de Lleida, 1996

Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…

Originàriament era l’auxiliar dels filid de la Gàllia representants de la poesia culta tradicional Els bards desaparegueren al s II amb la romanització Perduraren, però, a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles segles XII-XIV i a Escòcia fins al segle XVIII amb les funcions dels filid , conjugant la tradició pagana amb el cristianisme Radicats entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwth El Romanticisme revalorà llur poesia, de la qual hom feu nombroses…

Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València, ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià Terra sigillata de Liria 1963, La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion 1969, Dianium, arqueología romana de Denia 1970, La factoría pesquera de punta del Arenal, Jávea, Alicante 1970, Terra sigillata clara de Pollentia 1983 i altres treballs Des del 1969 és professora a la Universitat de Pernambuco, Recife, al Brasil, on fundà el Núcleo de Estudos Arqueológicos i presidí la Sociedade de Arqueologia Brasileira 1991-93 Sobre prehistòria del…

Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara al s XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al seu entorn en els documents, a causa de la forta romanització, se'n començà a dir forum , per acabar…

Antecedents Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Solsonès és rica en troballes arqueològiques, sobretot de l’edat del bronze El motiu és doble D’una banda, el fet d’haver-se conservat els jaciments, sobretot els anomenats dòlmens De l’altra, el més important, la gran tasca de recerca portada a terme per mossèn J Serra i Vilaró, que estudià vint-i-una coves sepulcrals, cent trenta sepultures prehistòriques i una mina de coure a Riner, la qual proporcionà un interessant conjunt de motlles de foneria Aquesta tasca…