Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
Joaquim González i Caturla
Literatura catalana
Narrador.
Ha realitzat una tasca important de recuperació de la tradició rondallística pròpia que ha compilat en les obres Rondalles de l’Alacantí 1985 i Rondalles del Baix Vinalopó 1987 També s’ha dedicat a la narrativa destinada a un públic infantil, amb Julieta i el caragol màgic 1993, entre d’altres, i també juvenil Tot l’estiu per davant 1992 i Mirant la lluna 2001, premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil 2000 També és autor de narrativa de tema eròtic Les quatre edats d’Eros 1996 i de narrativa breu Els colors de la solitud 1995 Altres obres que en destaquen…
La rondalla
Gènesi i pervivència de la rondalla R Opisso illustrà la portada d’aquest volum, el XV, de l’obra Rondalles Populars , publicat per l’editorial Políglota l’any 1933 Biblioteca de Catalunya L’oralitat, des dels temps més remots, ha estat el principal vehicle de comunicació entre els humans A través de la paraula, els homes i les dones es transmetien les informacions sobre el món material, però també a través de la paraula podien construir un món imaginari, expressar sentiments, records, vivències, inventar històries, intentar explicar allò que els resultava sorprenent o incomprensible Així, la…
literatura popular eivissenca
Literatura catalana
Literatura popular pròpia de l’illa d’Eivissa.
Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos,…
Es publica Lo rondallaire, de Francesc Maspons i Labrós
Es publica Lo rondallaire, recull de rondalles de Francesc Maspons i Labrós
Guillem Roca i Seguí
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, el 1801 figurava entre els funcionaris de la inquisició era també membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i bibliotecari episcopal A part algunes allegacions jurídiques, la seva obra literària roman en la major part inèdita Només es publicaren, ja mort ell, la Comèdia del misser miserable 1851, paròdia sainetesca de La vida es sueño de Calderón, i el recull Romances per plorar rient ó per riure plorant 1852, que comprèn dos llargs poemes arromançats, una faula burlesca sobre el tema de Píram i Tisbe i una sàtira sobre el proxenetisme titulada La Mare Celestina les dues…
August Engelbrekt Ahlqvist
Literatura finlandesa
Folklore
Lingüista, folklorista i poeta finlandès.
Estudià les llengües vod, mokzamordvina, khantí i mansí, i recollí cançons i rondalles a Carèlia i a Íngria Amb el pseudònim d' Oksanen escriví poesies romàntiques i patriòtiques
La rondalla s’il·lustra
“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…
Joan Baptista Batlle i Martínez
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Llibreter i bibliòfil.
Fundà la llibreria i editorial “L’Arxiu” i dirigí la publicació del “Calendari Català” 1898-1905 Colleccionà materials de literatura popular, especialment goigs, i publicà Rondalles catalanes 1895-1909 i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII 1925
Aureli Capmany i Farrés
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Música
Folklorista i escriptor.
Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…
, ,
L’udovít Stur
Història
Literatura
Escriptor i activista eslovac.
Organitzador del Moviment Liberal Eslovac per tal de promoure l’autonomia cultural i política d’Eslovàquia, exposà les seves idees i els seus projectes en el programa Nárečja slovenskuo alebo potreba pisaňja v tomto náreči ‘La nostra parla eslovaca i necessitat d’escriure-hi’, 1846 Publicà també O Národnich písních a pověstech plem slovanských ‘Cants i rondalles populars eslovaques’, 1853