La rondalla s’il·lustra

“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…”

Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern. Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda. El llop era a imatge de la por personal o col·lectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar...