Resultats de la cerca

Vida Exercí de periodista en l’agència anglesa Visnews a l’Amèrica Central, i participà en la creació i el desenvolupament de Televisió de Catalunya, on ocupà els càrrecs de cap del Departament de Notícies 1983-86 i cap de Produccions Esportives 1986-89, i combinà ambdues tasques fins el 1991 També gestionà les operacions especials de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques FORTA Posteriorment, coordinà in situ els equips d’aquesta emissora durant la Primera Guerra del Golf, i, en acabar el conflicte, abandonà TVC per fer-se càrrec del Departament de Televisió de Dorna…

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El…

Santuari situat en un penya-segat prop del camí de Beseit a Fredes, a la capçalera del riu de la Pena És documentat des del segle XIII Tanmateix, l’actual construcció és resultat de diferents refeccions tardanes

El lloc de Vall-de-roures fou conquerit per primera vegada el 1132 per Alfons I d’Aragó, el Bataller , i definitivament pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 L’any 1175 Alfons I el Castva concedir al bisbe de Saragossa i a l’església de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia uns amplis territoris, entre els quals els actuals termes de Vall-de-roures, Beseit i Fondespatla La vila de Vall-de-roures i el seu castell foren l’indret més important de la comarca L’església parroquial de la població,…

Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…