Resultats de la cerca

Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…

El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir que…

L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres tenen 18 o…

Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…

És natiu del nord-est i de l’est d’Àfrica, i en ocasions és plantat com a ornamental

Aquesta anomalia forma part del quadre de la malaltia abetalipoproteïnèmia L’alteració de la forma dels eritròcits és secundària del dèficit de betalipoproteïnes a la seva paret

Definició Les tinyes o dermatofítosis són infeccions degudes a fongs que afecten la capa còrnia de la pell, les ungles o els pèls Hi ha diversos tipus de tinya segons l’espècie de fong que n’és responsable i la localització de la infecció Causes Les tinyes són causades per una infecció deguda als dermatòfits, un grup de fongs microscòpics molt comuns que inclou tres gèneres Microsporum , Trichophyton i Epidermophyton Els dermatòfits poden viure als teixits de l’organisme humà o dels animals, o al terra La infecció es pot contreure quan la pell entra en contacte amb qualsevol objecte o teixit…

L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…

Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries

Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides