Resultats de la cerca

Procedent d’una família jueva, als disset anys anà a Europa i estudià belles arts a Viena Posteriorment, després de servir a l’exèrcit durant dos anys, cursà estudis a la Ruskin School of Drawing and Fine Art d’Oxford 1958-59 i al College of Art de Londres 1959-61, on feu una sòlida amistat amb David Hockney Establert a Anglaterra, es guanyà la vida amb la docència en diverses escoles d’art i féu la seva primera exposició a Londres el 1963 El 1968 tornà als EUA, i esdevingué professor a la Universitat de Califòrnia Parallelament, desenvolupà una obra amb molts punts de contacte amb el pop-…

De salut molt fràgil, la seva infància es veié sempre envoltada d’atencions Malgrat tot, feu estudis excellents al liceu Condorcet i més tard a l’Escola de Ciències Polítiques i a la Sorbona, on seguí els cursos de filosofia de Bergson, d’influència decisiva sobre la seva problemàtica del temps A la seva sensibilitat malaltissa, s’hi ajuntà, des de l’adolescència, un sofriment moral molt més profund, la seva homosexualitat, que el mantingué en una lluita constant tota la seva vida Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge diletant i superficial només en aparença, estimat…

Entre el 1987 i el 1990 fou membre de la galeria Or Gallery, gestionada per artistes Molt interessat per l’obra de Samuel Beckett, ha organitzat diverses exposicions sobre ell Treballa sobre les relacions entre l’espectador i mitjans com la televisió o el vídeo En Overture 1986 associà el cinema a un text de Proust reescrit per l’artista, en un collage d’imatges sense autor Monodrames 1991 és un conjunt de deu seqüències de vídeo que fan referència a l’univers dels mitjans de comunicació de masses i a les seves formes d’expressió Hors-champs 1992 evoca la televisió, qüestionant-la a través d’…

Els principals membres del grup exposaren l’any 1849 afegint a llurs signatures el monograma comú PRB Partint del mateix criteri de revaloració de la pintura italiana anterior a Rafael que havien defensat abans els natzarens alemanys, els caracteritzà una concepció sincera de l’art, un fort medievalisme literari i cristià —que els portà a la pintura d’història— i sovint una certa preocupació social Estilísticament els caracteritzà un detallisme minuciós, una aproximació constant a la natura —sense, però, conrear gaire el paisatge pur— i un resultat decorativista, posat tot al servei d’un alt…

L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera autobiografia…

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un nivell d’…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…

Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…

Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…

En les literatures clàssiques grega i llatina, aquest element era conformat per la quantitat de síllabes dividides en llargues i breus, les primeres amb un temps de duració doble del de les segones aproximadament i per llur distribució en el vers Això no obstant, cal remarcar que ja des del segle V aC es palesa una clara tendència a distingir, en la pràctica rítmica, els metres metre dels ritmes Els primers neixen d’una successió definida de metres iguals segons lleis d’isocronia els ritmes, en canvi, bé que poden trobar-se agrupats en isocronia mètrica, es desenvolupen en successió d’…