Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Ramon Jardí i Borràs
Física
Físic.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1914, fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial 1917 i catedràtic de la Universitat de Barcelona 1930-51 Collaborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món als EUA en la variant “Hudson-Jardí”, i l’anemòmetre d’aspiració, installat a l’Observatori Fabra el 1913 És autor d’unes 30 publicacions Fou membre adjunt de l’…
geoarqueologia
Arqueologia
Ús en arqueologia de conceptes i mètodes elaborats per la geologia.
La utilització de nocions pròpies de la geologia, com ara estratigrafia, sedimentologia o fòssil director, és útil perquè les dues disciplines tenen un caràcter històric i busquen reconstituir una cadena d’esdeveniments a partir del registre sedimentari que n'és la conseqüència Un concepte relacionat és el de geologia arqueològica, que es pot definir com l’estudi de problemes arqueològics que són també rellevants per al coneixement del passat humà Les aplicacions principals es relacionen amb la reconstrucció dels paleopaisatges, l’estudi dels sediments arqueològics –cada vegada més important…
subducció
Geologia
Enfonsament d’una placa litosfèrica a sota d’una altra.
Les zones de subducció són les vores destructives de les plaques on la litosfera oceànica penetra profundament en el mantell, on és absorbida L’expressió en superfície de les zones de subducció són les fosses oceàniques, associat a les quals pot haver-hi un arc d’illes, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça oceànica, o una serralada arran de la línia de costa, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça continental Les zones de subducció són àrees amb una intensa activitat volcànica i sísmica els focus sísmics, alguns dels quals es troben a 700…
Hierro
Illa
Illa de les Canàries, la més occidental de l’arxipèlag.
La capital és Valverde 5035 h est 2010 D’origen volcànic i molt muntanyosa, presenta relleus formats per cons volcànics i camps de lava la màxima altitud és el cim de Malpaso 1501 m Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres Des de mitjan anys vuitanta hom hi ha promogut el turisme Entre final de setembre i començament d’octubre del 2011 tingué lloc una important activitat sísmica, amb una cinquantena de terratrèmols que arribaren a una intensitat de fins a 4,3 graus en l’escala de Richter A mitjan octubre, una erupció volcànica submarina, a només uns tres o cinc quilòmetres al sud de…
georadar
Construcció i obres públiques
Instrument de prospecció geofísica que utilitza els mateixos principis que el radar convencional per a la detecció i la caracterització d’objectes i estructures soterrades.
En medis poc conductors, les ones electromagnètiques d’alta freqüència acompleixen l’equació d’ones on la velocitat de propagació és funció de les propietats electromagnètiques del medi la permitivitat elèctrica e i la constant de permeabilitat magnètica Un impuls molt breu per exemple, de 10 –8 s s’emet per una antena emissora situada a la superfície del sòl Una antena receptora, generalment situada prop de l’emissora, rep i enregistra les ones reflectides quasi verticalment a les discontinuïtats del subsol Aplicant tècniques similars a les de la reflexió sísmica, el radar permet d’obtenir…
rifting
Geologia
En tectònica de plaques, formació de fosses tectòniques amb important activitat sísmica i volcànica.
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques superficials Albert…
prospecció

Diversos mètodes de prospecció
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments, dipòsits d’aigua, etc.
L’estudi topogràfic i geològic d’un terreny indica la possibilitat de l’existència d’un jaciment, i l’estudi i la mesura de les anomalies detectades per mètodes geofísics prospecció geofísica permeten de conèixer la possible presència d’un mineral a la zona estudiada o permeten de descobrir les formacions geològiques característiques del terreny, generalment associades a la presència d’un mineral o d’hidrocarburs en descobrir la presència d’un anticlinal en terrenys sedimentaris primitivament coberts per l’aigua de la mar Els mètodes geofísics més emprats són gravimètrics, magnètics,…
nucli
Geologia
Esfera central de la Terra situada per sota la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del mantell.
S'estén per sota els 2 900 km i representa el 16% del volum i el 32% de la massa terrestre La seva densitat és de 9,8 sota la discontinuïtat de Gutenberg i de 13,6 al centre de la Terra Les ones primàries P o longitudinals experimenten en penetrar el nucli extern un descens brusc de la velocitat i les ones secundàries S o transversals no s’hi propaguen, la qual cosa suggereix un nucli extern essencialment fluid A 5 100 km una discontinuïtat sísmica feble separa el nucli extern d’un nucli intern sòlid Per analogia amb els siderits, inicialment hom suposà el nucli compost de ferro amb un 6% de…
Observatori Fabra
L’Observatori Fabra, a Barcelona
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè Una part de la secció astronòmica, la…