Resultats de la cerca

El lloc d’Altron i la seva església són documentats des de l’inici del segle XII El primer esment de l’església de Sant Sadurní, dins la Vall d’Àssua data del 1102, en què Sendred feu testament, pel qual deixava diversos béns mobles i immobles a les esglésies de Sant Pere i de Sant Sadurní d’Àssua L’any 1149, amb motiu de la consagració de l’església del monestir de Gerri, Gacet d’Àssua i el seu germà Oliver donaren al cenobi el capmàs d’Una, a la vila d’Otron mas confirmat en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164 Els delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut dels…

El seu estil és encara, estructuralment, gòtic, però la decoració és renaixentista, d’arrel francesa claustre de San Zoilo, a Carrión de los Condes, 1537 sagristia de San Marcos, a Lleó, 1549

Situació L’església parroquial de Sant Pere és situada fora del nucli urbà de Bono, al costat mateix de la carretera N-230 del Pont de Suert a Vielha Mapa 32-9 180 Situació 31TCH133120 Església Església parroquial del poble de Bono, que es troba mutilada a la part de llevant per una sagristia que reemplaçà l’antic absis ECSA - JA Adell És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, també de mig punt La nau era capçada a llevant per un absis semicircular, substituït per una sagristia rectangular, separada de la nau per un envà que…

Situació Façana de ponent de l’església ECSA - J Marrot Vilella és un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera L’església de Sant Esteve és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble Mapa 33-10 214 Situació 31TCG256925 S’hi arriba per la carretera comarcal 144 de la Pobla de Segur al Pont de Suert, de la qual surt una carretera que va a Sarroca de Bellera Des d’aquest poble arrenca una pista sense asfaltar que cal seguir 2 km fins arribar a un trencall…

El 1754 tallà el frontis de fusta de Santa Maria d’Alacant El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació

Situació Vista de l’antic absis romànic de l’església, sobrealçat i molt modificat, que actualment forma part de la sagristia ECSA - JA Adell L’església de Santa Cristina es troba al costat de la casa forta que duu el mateix nom i és situada al vessant sud del turó de Santa Cristina, on hi ha la urbanització “Pinedas de Santa Cristina”, sobre la carretera del Vendrell a Valls, des d’on s’accedeix a l’església JAA Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Història És documentada per primera vegada al testament de Berenguer Bages, de Vila-rodona, l’any 1348, en el qual disposa almoines…

El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús

A l’antiga Grècia era una cella d’un temple destinada a guardar-hi els exvots i els objectes de culte Actualment sol ésser una sala especial d’un palau, d’un museu o d’una església en aquest cas sol coincidir amb la sagristia

El seu estil —determinat a partir de dues obres segures florentines els frescs del registre superior de la capella Rinunccini, a la sagristia de Santa Croce, i una Pietat Galleria dell’Accademia— pressuposa una formació llombarda, dins el corrent giottesc, i la influència de Vitale da Bologna

Treballà a la sagristia de l’església del convent de la Mercè de Palma, Mallorca, i probablement n'acabà la façana 1775 Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà 1752-79 —en collaboració amb Guillem Pasqual— i l’important palau Casa Morell ~1763, ambdues obres també a Palma