Sant Pere de Bono (Montanui)

Situació

L’església parroquial de Sant Pere és situada fora del nucli urbà de Bono, al costat mateix de la carretera N-230 del Pont de Suert a Vielha.

Mapa: 32-9 (180). Situació: 31TCH133120.

Església

Església parroquial del poble de Bono, que es troba mutilada a la part de llevant per una sagristia que reemplaçà l’antic absis.

ECSA - J.A. Adell

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, també de mig punt. La nau era capçada a llevant per un absis semicircular, substituït per una sagristia rectangular, separada de la nau per un envà que desfigura la relació entre la nau i l’antic absis, avui totalment desaparegut i del qual només és visible a l’exterior l’angle nord-est, a la unió del semicilindre amb l’extrem de llevant de la nau.

La porta, feta amb arc de mig punt, és situada a la façana sud, prop de l’angle sud-oest. És l’única obertura que es conserva de l’edifici original. A la mateixa façana sud s’obren dues finestres, quadrades, una a la sagristia i l’altra a l’extrem de llevant de la nau, que no corresponen a l’obra original. A la façana oest hi ha un campanar d’espadanya d’un sol ull i de construcció recent, que substitueix un petit campanar de torre, de planta octogonal i coberta piramidal, que es va adossar al mur oest de la nau. Aquest campanar de torre substituí, així mateix, un campanar d’espadanya d’un sol ull, corresponent a l’obra original i del qual només queden vestigis visibles en el sobrealçament del mur de ponent, per sota de l’actual espadanya.

L’aparell original, present als murs exteriors de la nau i en el fragment conservat de la façana absidal, és de reble de pedra granítica procedent de la llera de la Noguera Ribagorçana, disposat de forma irregular, però amb tendència a formar filades horitzontals, amarades en morter. Mostra una construcció rústega, que no sembla anterior a les formes més senzilles de l’arquitectura del segle XII, lluny dels models de l’arquitectura del seu temps i ancorada en la tradició constructiva.