Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’…
diazocòpia
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a reproduir documents que es basa en la destrucció selectiva de sals de diazoni (o diazoiques) per efecte de la llum ultraviolada.
El document a reproduir necessàriament translúcid és sobreposat a un paper recobert d’una emulsió sensible paper ozalid i el conjunt és introduït dins una màquina màquina de copiar el centre de la qual és constituït per una làmpada de raigs ultraviolats —allargassada i que agafa tot l’ample— i entorn de la qual és fet avançar el paper de manera contínua per entre una llarga U de vidre, que embolcalla la làmpada, i uns corrons que giren contínuament Un cop el paper de còpia ha estat impressionat, és a dir, quan la llum ultraviolada ha destruït l’emulsió en totes aquelles zones que les parts…
aigua de mar
![](/sites/default/files/media/FOTO3/extensiooceans.jpg)
L’extensió dels oceans
© Fototeca.cat
Geografia
Aigua que conté diverses sals en solució i que forma les mars i els oceans.
Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…
càlcul
Patologia humana
Concreció sòlida d’un volum i un aspecte variables, anomenada vulgarment pedra
, formada sobretot a expenses de les sals contingudes en els líquids de l’organisme, especialment la saliva, la bilis i l’orina.
Aquestes sals es dipositen al voltant d’un nucli, generalment proteic, bé que a vegades, com en els càlculs urinaris, pot ésser al voltant d’un cos estrany o bé es formen per la interacció de diversos factors, com l’estasi biliar o la inflamació o la discòlia, en les afeccions de les vies biliars Els càlculs salivals solen presentar-se a la glàndula submaxillar, i són constituïts per fosfat i carbonat càlcic en unió amb substàncies orgàniques Els càlculs biliars es desenvolupen molt més sovint a la bufeta biliar que no a les vies biliars poden ésser constituïts per colesterol,…
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme…
halofitisme
Ecologia
Adaptació d’algunes plantes a sòls amb una concentració forta de sodi i de conductivitat elevada.
La solució del sòl presenta aquestes condicions en zones litorals amb influència d’aigua salada i, també, en depressions tancades de territoris endorreics de zones àrides Totes les plantes necessiten un mínim de sals en l’aigua del sòl si l’aigua és molt pura, les plantes n'han de captar molta per a aconseguir una concentració de sals, que sempre serà molt baixa i, com a conseqüència, la flora molt pobra Totes les plantes, doncs, s’adapten bé a sòls amb una certa concentració de sals Les plantes halòfites, però, són les que s’adapten a sòls amb…
sal de diazoni
Química
Compost que resulta de la reacció de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica, en unes condicions experimentals determinades (diazotació).
Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies…
àcid benzoic
Química
Àcid present en el benjuí (d’on fou obtingut ja al s XVII), que cristal·litza en forma de lamel·les o agulles blanques, solubles en etanol i en èter, molt poc en aigua, i que es fonen a 122,5°C.
Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta…
àcid diazòtic
Química
Nom genèric que hom dóna als composts amb un radical de fórmula -N=N-OH.
Els àcids diazòtics apareixen en la reacció d’una amina primària amb l’àcid nitrós, pel fet que la N-nitrosoamina que es forma es inestable i s’isomeritza d’una manera semblant a la interconversió d’una cetona en enol també apareixen per l’acció de l’ió hidròxid sobre una sal de diazoni aromàtica Algunes sals d’àcids diazòtics són estables, com és ara la sal sòdica de l’àcid trans- p -nitrobenzediazòtic font comercial d’obtenció de sals de p -nitrobenzendiazoni, però llurs àcids es descomponen ràpidament a sals de diazoni