Resultats de la cerca

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa, després de formar-se a les seves categories inferiors Fou tercer classificat al Campionat d’Espanya absolut del 1985 en quatre scull Un cop retirat, fou entrenador dels joves remers de la mateixa entitat i, després, també exercí de directiu

Membre del P&P Franciac, s’inicià l’any 2000 i guanyà la Copa Catalunya 2005 amb el seu club També fou campió de Catalunya de joc per forats 2008 i subcampió de l’Obert de Catalunya 2009 Amb la selecció catalana aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005 i en el triangular internacional 2010

Es formà al Club Egara, amb el qual debutà en la màxima categoria, i la temporada 1974-75 fitxà pel Club Deportiu Terrassa Hockey, on es retirà Guanyà set Campionats de Catalunya 1966-70, 1971, 1973, sis Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972, 1973, 1975, cinc Lligues 1971-74, 1976 i dues Copes d’Europa 1969, 1970 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976

La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada…

Membre del Club Natació Sabadell, el 1967 es proclamà campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça, 200 m estils i 4×100 m estils, prova en què repetí títol 1968 Fou tres vegades campiona d’Espanya en relleus 4×100 m estils dos cops a l’estiu 1967, 1968 i un cop a l’hivern 1968 Fou vint-i-cinc vegades internacional, entre les quals participà en els Jocs Mediterranis 1967 El 1989 esdevingué entrenadora amb el grau de superior, i treballa en el Club Natació Granollers Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1968 i la de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1967

Seguí el seu pare, Vicent Salvà, a l’exili, el 1824, i estigué, entre el 1830 i el 1834, al capdavant de la llibreria que obriren a Londres i, a partir del 1834, a la de París El 1847 retornà definitivament a València Publicà el Cancionero de la Academia de los Nocturnos 1869, a partir del manuscrit de la biblioteca formada pel seu pare, el catàleg de la qual elaborà per a la impremta Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por D Pedro Salvá y Mallen , 1872

Fill de Vicent Salvà i Pérez, seguí el seu pare en l’exili 1824 i estigué al capdavant de les llibreries que ell muntà a Londres i París En 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la installada allà Tingué cura de diverses edicions del seu pare, especialment del Catálogo de la biblioteca Salvá 1872, una bona part del qual fou obra seva

F Salvà i Campillo, JM Marquès, sd RAMB / GS Fill de Jeroni Salvà, metge de l’Hospital de la Santa Creu, i d’Eulàlia Campillo, Francesc Salvà va néixer al carrer Petritxol de Barcelona, l’any 1751 Feu els primers estudis al Collegi Tridentí Episcopal i, tot seguit, es traslladà a València on estudià medicina i on va fer seves les teories de l’insigne metge Andreu Piquer i Arrufat, que havia ocupat càtedra a la facultat de Medicina de València Es graduà a Osca el 1771 i, després, cursà el doctorat a Tolosa, doctorat que va revalidar també a la Universitat d’Osca De retorn a la ciutat comtal…

Germà del bisbe Miquel Salvà i Munar Fou catedràtic i primer director del Collegi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona 1829, on publicà un periòdic mensual de medicina 1830 en el qual collaboraren nombrosos metges mallorquins i catalans Fou catedràtic a Madrid Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos

Advocat, germà de Maria Antònia Salvà i Ripoll Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista La Nostra Terra en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930 Tingué més una activitat econòmica que no política secretari del Banc de Crèdit Balear 1929-49 i president del Foment de Turisme 1934