Resultats de la cerca

Fill de l’historiador  Emili Grahit  Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la  Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona  i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Fou corresponsal de  La Vanguardia  a Girona  Entre les…

Format al seu entorn local, especialment amb Rossend Mercader, cap de la cobla local Des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple Les seves sardanes aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’installà a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular Carícies , Bona Festa , Les noies de la costa i La plaça del firal Després de residir algun temps a Girona, retornà a Malgrat El seu…

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de Barcelona, i…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca Limita amb Ulldemolins NE, la Morera de Montsant SE, Cabassers S, la Bisbal de Falset i Flix W, aquest últim terme de la Ribera d’Ebre, i amb els de Bellaguarda NW i Juncosa N, de les Garrigues En forma l’eix el riu de Montsant, que travessa el territori de NE a SW formant un congost estret i abrupte continuació de l’iniciat a Ulldemolins entre els vessants meridionals de serra de la Llena que assoleixen 791 m a l’extrem NE damunt el coll de la Creueta, 707 m al puig de la Boronada, 659 m al Racó de les Espadelles, 696 m…

Música clàssica La crisi econòmica va marcar la vida musical d'un any que va veure desaparèixer conjunts i orquestres simfòniques algunes lligades a emissores públiques de radiotelevisió , tant a Europa com als Estats Units, on moltes formacions privades van reduir dràsticament la seva activitat La disminució de recursos públics i la caiguda d'ingressos per taquilla i patrocini privat van obligar a reduir la programació de nombrosos teatres, auditoris i festivals a tot el món Al Festival de Salzburg es va poder veure una de les òperes més rupturistes del segle XX, Die Soldaten , de Berns…