Resultats de la cerca

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…

Tenien el cap petit, el coll llarg i flexible, el cos voluminós, quatre extremitats pentadàctils i la cua grossa La seva longitud aproximada és avaluada en uns 20 m, i el pes, en unes 30 tones Les primeres restes de brontosaures foren trobades en formacions del Cretaci inferior, a Wyoming EUA Actualment aquest nom, que durant un temps s’utilitzà per a denominar el gènere de dinosaure sauròpode Apatosaurus , es considera inapropiat i es troba en desús

Invertebrats fòssils Els trilobits són un dels primers grups coneguts d’artròpodes —que inclouen animals invertebrats amb exosquelets i cossos segmentats, com, per exemple, els insectes— que van aparèixer al registre fòssil, i que van viure entre 520 i 250 milions d’anys enrere Aquest 2017 es van descobrir uns ous de trilobits de fa 450 milions d’anys a l’estat nord-americà de Nova York Els ous presenten una forma esfèrica o ellíptica, mesuren 200 micròmetres de diàmetre i apareixen preservats al costat de fòssils de l’espècie de trilobit Triarthrus eatoni Sembla que aquests animals…

Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…

El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…

El material descobert consisteix en un fragment cranial occipital i diversos elements de l’esquelet postcranial axial i apendicular Aquest sauròpode s’identifica perquè té, a les vèrtebres caudals anteriors, neuroapòfisis de contorn lateral arquejat en sentit dorsocaudal i per una relació de 0,5 entre la dimensió anteroposterior de la base neuroapofisial respecte de la seva alçària total Les restes trobades corresponen a un individu de dimensions enormes

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

El conjunt, format per diversos jaciments que comparteixen un mateix context geològic i paleontològic, és situat al Cretaci superior uns 65 milions anys d’antiguitat Comprèn principalment quatre zones a l’est i al nord de la serra d’Ensija, entre els termes municipals de Fígols i Vallcebre, l’àrea total de les quals té una extensió d’uns 3500 m 2  repartits en quatre localitzacions Fumanya nord, Fumanya sud, mina Esquirol i mina Tumí A part les més de 3500 icnites, que han proporcionat informació important sobre la locomoció i la morfologia icnològica dels titanosaures, també han estat…

Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…