Resultats de la cerca

El 1985 fitxà pel Club Natació Montjuïc, malgrat que estudiava als EUA Fou cinc vegades campió d’Espanya d’hivern en 400 m estils 1981, 1983, 1984, 1986, 1987 i una en 1500 m lliure 1981 Disputà alguna edició dels Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola El 2011 establí el rècord mundial de 1500 m lliure de la categoria màster 45-50 anys, després d’haver-ho fet en els 800 m lliure en la de 40-44 anys

Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984

S’estrena Elsa Schneider, obra de l’autor dramàtic terrassenc Sergi Belbel

Situada a la vall alta del Berach, subafluent del Ganges Centre comercial i agrícola Indústries tèxtils, químiques i d’artesania Des del 1962 hi ha universitat Té aeroport Fundada per Udai Sing 1567, substituí Chitor com a capital del regne rajput de Mevar anomenat des d’aleshores regne d’Udaipur fins a la integració a l’estat del Rājasthān 1948 Actualment és capital del districte de Mevar, amb uns límits força més reduïts que els de l’antic regne Conserva diversos palaus, residències i temples Sobresurten els palaus de marbre situats en petites illes dins el llac Pichola

Procedent d’una influent família copta , es doctorà en dret internacional a París 1949 i des d’aquest any fins al 1977 fou professor de relacions internacionals a la Universitat del Caire Aquests anys també formà part del comitè central de la Unió Àrab Socialista, el partit únic creat per Nasser Posteriorment fou viceministre d’Afers Estrangers en 1977-91 i vice-primer ministre el 1991 Guanyà prestigi internacional pel fet de ser un dels impulsors dels acords de pau entre Egipte i Israel Essent ministre d’Afers Estrangers, l’any 1991 fou un dels promotors de la formació d’una coalició àrab…

És anomenada també membrana de Schneider

Inicià els estudis de piano a tres anys i posteriorment continuà la seva formació a la High School of Performing Arts i també a la Mannes School of Music de Manhattan, on cursà composició i direcció d’orquestra amb C Bamberger Més endavant estudià de manera autodidàctica, amb lliçons puntuals de mestres com M Horszowski i A Balsam El 1967 actuà en el Festival de Música de Marlboro, juntament amb Rudolf Serkin, Alexander Schneider i Pau Casals Un any més tard debutà al Carnegie Hall El 1972 guanyà el Concurs Internacional de Piano de Leeds Alterna la interpretació com a solista i…

Sorgit a Düsseldorf a la meitat de la dècada de 1970, Florian Schneider Öhningen-Kattenhorn, Baden-Württemberg, 7 d’abril de 1947 ‒ Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 30 d’abril de 2020 i Ralf Hütter Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 20 d’agost de 1947 en foren els dos membres fundadors i permanents i els seus principals creadors, fins la marxa de Schneider l’any 2008 La seva revolucionària aposta de prescindir de bateria i treballar exclusivament amb sintetitzadors els dugué a crear un corpus musical que es convertí en referència per a un gran nombre de bandes, com…

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou…

Agrupa corrents afins, com l' art autre , el tachisme , l' action-painting i la pintura de la matèria En són els representants principals J Fautrier , sobretot en la seva sèrie Otages , J Pollock , F Kline, Wols , M Tobey , JP Riopelle , G Schneider , W de Kooning , ME Vieira da Silva , P Soulages , A Burri , M Millares i A Tàpies