Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
lineació
Geologia
Fàbrica linear repetitiva i distribuïda homogèniament en una roca.
Generalment és producte de la deformació tectònica, tot i que el terme també ha estat utilitzat per a fàbriques d’origen sedimentari o magmàtic Les lineacions poden ser definides per minerals allargats orientats parallelament entre ells mateixos, per microplegament crenulació, per intersecció entre superfícies d’estratificació i de foliació, etc Alguns tipus de lineació són bons indicadors de la direcció d’estirament o de transport tectònic durant la deformació
mélange
Geologia
Cos de roca cartografiable compost per fragments de roques de totes mides, nadius i exòtics, envoltats d’una matriu de gra fi, normalment pelítica.
És un terme purament descriptiu i no implica cap significat genètic Quan una mélange té origen sedimentari, formada per lliscament gravitatori, és anomenada olistostroma Hom creu que les mélanges d’origen tectònic es formen en zones de subducció, per la fragmentació i la mescla dels diferents tipus de roques que intervenen en aquest procés en són exemples la Franciscan Formation, al llarg de la costa californiana i la formació Argille Scagliose Itàlia
hematites

Hematites
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Òxid fèrric, Fe2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Sovint té un aspecte terrós i es troba barrejat amb argiles i altres impureses És de color gris en els cristalls i vermell mat o brillant en les varietats terroses Té un esclat metàllic o submetàllic i una duresa que oscilla generalment entre 5 i 6 És una freqüent mena de ferro Els jaciments explotats són principalment d’origen sedimentari Els principals estats productors són els EUA, l’URSS, França, Suècia, Anglaterra, Alemanya i el Canadà
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
Sierra Madre Centroamericana
Serralada
Serralada de l’Amèrica Central, que s’estén des de l’istme de Tehuantepec, a Mèxic, fins a la Barranca de Atrato, a Colòmbia.
Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima…
seqüència de Bouma
Geologia
Cicle sedimentari fonamental produït pel dipòsit d’un corrent de terbolesa.
Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme de laminació encreuada…
geoarqueologia
Arqueologia
Ús en arqueologia de conceptes i mètodes elaborats per la geologia.
La utilització de nocions pròpies de la geologia, com ara estratigrafia, sedimentologia o fòssil director, és útil perquè les dues disciplines tenen un caràcter històric i busquen reconstituir una cadena d’esdeveniments a partir del registre sedimentari que n'és la conseqüència Un concepte relacionat és el de geologia arqueològica, que es pot definir com l’estudi de problemes arqueològics que són també rellevants per al coneixement del passat humà Les aplicacions principals es relacionen amb la reconstrucció dels paleopaisatges, l’estudi dels sediments arqueològics –cada vegada…
La depressió de la Selva
Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és…
foliació
Mineralogia i petrografia
Conjunt de superfícies més o menys paral·leles i pròximes entre si aparegudes en determinades roques que són definides per discontinuïtats planars, variacions de la mida de gra, orientació preferent de minerals d’hàbit planar, etc. que caracteritzen la seva fàbrica.
És apreciable en afloraments o en mostres de mà El fet que una fàbrica sigui repetida de manera periòdica i a distàncies petites, és a dir, que tingui una disposició uniforme, s’expressa dient que és penetrativa En la descripció de roques metamòrfiques el terme foliació és utilitzat per a referir-se a totes aquelles superfícies penetratives, sigui quin sigui el seu origen, que és habitual trobar en roques metamòrfiques deformades La foliació en una roca metamòrfica pot ésser deguda al fet que el metamorfisme hagi afectat una laminació prèvia d’origen sedimentari També pot tractar…
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…