Resultats de la cerca

Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia

Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques…

Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i…

La seqüència és estratificada en capes fines, i els fòssils hi són escassos el gruix varia des de 1500 fins a 4500 m, i la seva edat oscilla del Cretaci inferior a l’Oligocè El terme flysch correspon originàriament a una formació dels Alps suïssos, i es generalitzà quan hom trobà, a les cadenes muntanyoses d’Europa, formacions semblants i contemporànies a aquesta dels Alps suïssos Posteriorment, amb l’estudi dels cicles geosinclinals, hom interpretà els sediments del flysch suís com a corresponents a geosinclinals profunds dipositats abans de començar l’orogènia, per la qual cosa…

En aquest procés intervenen, de fet, factors diversos, és a dir, la tectònica, l’erosió, l’acumulació de sediments, les oscillacions del nivell marí, etc L’erosió la desgasta i la fa recular en els punts més febles, o sia on els materials són menys durs al contrari, l’acumulació de sediments de procedència fluvial o marina deltes, fletxes litorals, maresmes, etc li fa guanyar terreny Si l’oscillació del nivell marí és positiva, es forma una costa de submersió , i si és negativa, una costa d’emersió En el cas d’una transgressió marina, la línia de costa avança en…

Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació d’alluvions…

Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es…