Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina
furfuraci | furfuràcia
Faura
Vista de l’església parroquial de Faura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart taronges, tomàquets i llegums el secà és reduït a les petites elevacions garrofers, oliveres i vinya Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges La vila 3 127 h 2006, faurins, faurers 29 m alt, que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió L’església parroquial és dedicada als Sants Joans Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura Hi resta el…
Benifairó de les Valls

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el títol de comtes…
el Camp de Morvedre

Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…
ensegonada
Pasta feta amb aigua i segó, per a donar a l’aviram.
cargol

Cargol bover
Parent Géry (CC BY-SA 3.0)
Alimentació
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites concavitats…
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…