Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
José Juan Baeza
Rugbi
Jugador de rugbi.
Formà part de l’equip del Futbol Club Barcelona que guanyà tres Campionats de Catalunya 1950, 1952, 1953, dues Lligues 1953, 1954 i sis temporades seguides la Copa del Generalísimo 1951-56 El 1955 rebé la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu
tetralogia
Teatre
Sèrie de quatre peces dramàtiques.
El nom és aplicat, específicament, al conjunt de l’espectacle teatral grec, constituït per tres tragèdies, seguides d’una peça satírica Possiblement fou Èsquil el primer que donà a les tragèdies a vegades incloent-hi també la quarta peça una unitat temàtica
Mireia Lluch Arenas
Atletisme
Atleta.
Fou la gran dominadora de la prova de 400 m a Catalunya els anys noranta Es proclamà set vegades seguides campiona catalana a l’aire lliure 1991-97 i dues vegades en pista coberta 1992, 1995 Establí un rècord català del relleu 4 × 400 m 1991 amb la selecció catalana Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor.
Ingressà l’any 1877 al Collegi del Corpus Christi de València Escriví un centenar de sarsueles, entre les quals es destaquen De València al Grau 1888, Dúo con la sultana 1894, La corte del Faraón , amb més de set-centes representacions seguides, i Un casament del dimoni 1894 En collaboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales
Adelina Patti
Adelina Patti
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906
citricultura
Agronomia
Tècnica de conreu dels cítrics.
És la principal activitat econòmica al País Valencià, on hom dedica més de 170 000 ha de regadiu, la qual cosa el converteix en una de les primeres zones de producció del món Hom exporta al voltant de les dues terceres parts dels cítrics destinats al consum directe Les varietats més cultivades són les del grup navel , seguides de les del grup mandarí satsuma i clementina el llimoner i l’aranja
u
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-unena lletra de l’alfabet català, anomenada u [pl us].
La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’un diftong…
Pren possessió del càrrec la primera presidenta de Singapur
Halimah Yacob, d’ètnia malaia i religió musulmana, pren possessió de la presidència de Singapur Yacob, de l’oficialista Partit d’Acció Popular, és la primera dona en ocupar el càrrec El 2016, Singapur va aprovar una reforma constitucional per la qual s’establia que aquest càrrec havia de ser ocupat per un grup etnicoreligiós que no l’hagués ocupat en cinc legislatures seguides Els habitants de Singapur són majoritàriament xinesos i budistes
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
accent
Escriptura i paleografia
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar-ne la quantitat o bé l’accent tònic.
Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna