Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
cananeu | canamea
Gentilici
Habitant o natural de Canaan.
La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos Els cananeus…
ugarític
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Antiga llengua parlada a Ugarit, que pertany al semític del NW.
Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest nombre, l’absència d’…
llengües caucàsiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades a la regió del Caucas per uns 4 milions de persones.
Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l’indoeuropeu NMarr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita “jafètica”, i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític Dumézil, Vogt, Bouda i d’altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques Són trets…
sabeu | sabea
Història
Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà.
Apareix documentat a les inscripcions assíries del temps de Sargon i de Sennàquerib s VIII aC A partir del primer segle de l’era cristiana assolí una gran esplendor política annexions dels regnes veïns de Qatabān i d’Ḥaḍramawt i econòmica comerç, sobretot d’espècies fins que sofrí les invasions jueves, de cristians del regne axumita d’Abissínia primer terç del s VI i dels perses sassànides final del mateix segle Els sabeus professaren el sabeisme
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder…
àrab
Caravana de camellers àrabs a Mali
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga.
Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable…
sumeri
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua del país de Sumer, documentada des dels volts de l’any 3000 fins al 100 aC.
Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat pertànyer al grup semític…
semita
Història
Individu d’un dels pobles que constitueixen una unitat etnicolingüística que ocupa una regió limitada al N pel Taure i l’Antitaure, al s. per l’oceà Índic i la mar d’Aràbia, a l’E per l’altiplà irànic i a l’W per la mar Roja i la Mediterrània.
Successives migracions han estès les llengües semítiques a Etiòpia i a l’Àfrica septentrional El mot fou usat per primer cop per ALSchlözer el 1781 per a designar un grup de llengües arameu, hebreu, àrab i fenici parlades per pobles que un passat bíblic Gènesi feia, en llur majoria, descendents de Sem, fill de Noè És impossible d’establir quin és el primitiu poble semític i el lloc on habitava En època històrica, pobles de parla semítica anaven penetrant en onades successives als països civilitzats del Pròxim Orient i de Mesopotàmia A partir d’aquesta migració constant és…
associació de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües prou semblants perquè hom pugui suposar que deriven d’una mateixa protollengua
, però no prou perquè això pugui ésser demostrat.
El terme és, doncs, volgudament neutre entre el de família genètica i el d' aliança secundària , i aquesta neutralitat suggereix una de les qüestions crucials quant a la interpretació històrica dels resultats de la lingüística comparativa la dels criteris que cal exigir abans d’assumir que dues llengües tenen el mateix origen, tant més crucial que és una qüestió de principi metòdic, molt poc susceptible de verificació empírica Al s XIX hom tendia a identificar una llengua amb un “poble” ben definit que n'era “portador”, i a creure en l’absoluta impenetrabilitat de llengües i…
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou…