Resultats de la cerca

El terme prové del mot occità perigordina o perigordiana , en referència al Périgord, comarca nord-oriental d’Aquitània, Occitània, d’on procedeix la dansa Presenta semblances amb el passepied Al segle XVIII, era utilitzada com a dansa de cloenda en els balls En la tercera escena del primer acte de Rigoletto , de G Verdi, es troba l’exemple més famós d’aquesta dansa en la música culta

Pel fet que la seva molècula conté un grup hem porfirínic, actua en l’organisme com a substància emmagatzemadora d’oxigen, alhora que en facilita la difusió Presenta fortes semblances estructurals i funcionals amb l’hemoglobina Els treballs cristallogràfics mitjançant raigs X duts a terme per JCKendrew i els seus collaboradors han contribuït a determinar l’estructura tridimensional de la mioglobina del catxalot La mioglobina es troba en les fibres musculars de força vertebrats

Estudià belles arts a la Universitat de Taiwan L’any 1975 viatjà a Europa i des del 1977 té establert el seu taller a Llers Alt Empordà El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix La importància que concedeix a les textures i el respecte per les tradicions artístiques orientals fan que es constatin semblances entre la seva pintura i la d’A Tàpies

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Collaborà, entre altres periòdics, en “El Matí” i La Revista Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escrigué Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presència i evocacions 1969 i Semblances Testimoni d’una cultura 1990, entre d’altres

S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica

Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula Museu de Belles Arts, València Anys abans el 1527 un tal Francisco Roviale treballà a Nàpols en el taller de Polidoro de Caravaggio, i rebé el nom de Polidorino Collaborador de Vasari cap al 1545, a la Sala de la Cancelleria, és seva la Conversió de sant Pau de l’església del Santo Spirito de Roma Bé que hi ha poques semblances entre aquestes obres, hom creu que són del mateix pintor

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán

De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d’obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua 1494, catedral de València i una Pietat del Museu de Belles Arts de València, abans atribuïda a Roderic d’Osona el Vell L’obra que li dóna el nom és el retaule del Judici Final 1512, València, Museu de Belles Arts, fet per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli, retaule que té unes certes semblances amb obres de Hiëronymus Bosch

És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa Són de baixa estatura, dolicocèfals índex mitjà 76,9, de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats Practiquen principalment la recollecció i la caça Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit Porten discs de fusta botoque , en portuguès al llavi inferior L’habitació és un simple paravent Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge Actualment són en…