Resultats de la cerca

És emprat en alguns sistemes musicals exòtics i en algunes composicions occidentals

En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De vegades, altres…

En la didàctica musical medieval hom emprava els hexacords amb un sol interval de semitò al centre Això només feia possibles tres tipus d’hexacord els iniciats amb sol, do i fa

Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i…

Correspon al semitò més petit en cada cas Així, en el sistema pitagòric, és de 90 cents en el mesotònic de quart de coma, de 76 cents, i en el temprament regular, de 100 cents

Pot ésser formada per cinc tons i un semitò sèptima major, o bé per quatre tons i dos semitons sèptima menor, o per tres tons i tres semitons sèptima disminuïda En harmonia tradicional és considerada una dissonància

Té tres formes diferents la justa alguns autors l’anomenen major , que comprèn tres tons i un semitò, l' augmentada i la disminuïda que alguns autors anomenen menor La quinta justa és una consonància perfecta i és un interval bàsic de la música occidental

Quan comprèn dos tons i un semitò és anomenada quarta justa alguns autors l’anomenen quarta menor quan comprèn tres tons, quarta augmentada per a alguns, quarta major , i quan comprèn un to i dos semitons, quarta disminuïda Aquests dos darrers són considerats intervals dissonants

Comprèn cinc tons i dos semitons i és susceptible d’ésser dividit en dotze semitons iguals Conservant el mateix nombre de graus i de nom, l’octava pot ésser augmentada , quan hom hi afegeix un semitò cromàtic, o disminuïda , quan comprèn només quatre tons i tres semitons diatònics

Aquesta quinta és la que correspon al sol♯-mi♭ en realitat una 6a dis, interval enharmònic de la 5a J, i resulta 42 cents més llarga que les altres, o 36,5 cents més llarga que la 5a És una desviació superior a un terç de semitò del temprament regular