Resultats de la cerca

Costumista i sentimental, obtingué un gran èxit amb el seu drama en alexandrins Le Père Lebonnard 1889 i amb la seva novella Maurin des Maures 1908

És considerat el més important poeta simbolista del seu país, malgrat la tensió sentimental pròpia del Romanticisme Cal destacar Poesias 1888, Tarde 1919 i O caçador de esmeraldas 1902

Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu, …

Fill de Paul Bernard Conreà el drama sentimental en Le feu qui reprend mal 1921, Martine 1922, Nationale 6 1935, Notre-Dame d’En-Haute 1951, etc Escriví també narració i llibres de records

La seva obra segueix l’estil sentimental de Greuze El seu fill Michel Drolling París 1786 — 1851, pintor acadèmic, decorà edificis oficials Versalles, Louvre i esglésies Saint-Sulpice i Notre-Dame de Lorette, a París

Deixeble de Gerrit Dou, el seu art s’allunya del concepte sobri de l’inspirador de l’escola, Rembrandt, i conrea una manera més sentimental i menys profunda Destaca el seu Nen malalt Rijksmuseum, Amsterdam

Influït per l’estil modernista sentimental i artificiós, s’apropà a Nietzsche en les seves visions còsmiques pròpies de l’expressionisme És autor de Der himmlische Zecher ‘El bevedor celestial’, 1909, la trilogia dramàtica Äon 1907-11, etc

Fou director del periòdic “L’alhòli” i, en retirar-se a la Camarga, lluità pel manteniment del caràcter tradicional d’aquesta regió És autor del recull de poemes Lo rosari d’amour 1889 i de la novella sentimental Babali 1890

A la primera època apareixien amb el pseudònim d' El Narrador Gentil El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intellectuals diversos

Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica