Resultats de la cerca

Fou director musical de la Universitat d’Uppsala Músic afí al descriptivisme paisatgístic de l’escola romàntica escandinava Grieg, Sibelius, compongué cinc simfonies, rapsòdies, cantates i música de cambra

En les seves obres, d’estil realista, sacrifica sovint el detall a l’efecte de conjunt Passà per una etapa cubista És autor de baixos relleus i d’estàtues monumentals, entre les quals hi ha les de Sibelius i de Nurmi

Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres

Deixeble de composició de V Holmboe i F Hoffding a la seva ciutat natal, ben aviat fou aclamat com un compositor de talent i el 1956 oferí un concert amb les seves pròpies obres Aquest talent fou desenvolupat a París estudiant amb N Boulanger 1956-57 Entre el 1958 i el 1962 fou crític del diari Politiken  de la capital danesa Professor del Conservatori de Copenhaguen i del Conservatori d’Odense, és una de les referències indiscutibles del panorama musical de Dinamarca i considerat el compositor danès més important posterior a C Nielsen Hereu en un principi del nacionalisme musical de J …

Els anys 1932-34 fou director de l’orquestra de la Reial Òpera Sueca Les seves composicions segueixen tant la tradició nòrdica de Nielsen i Sibelius com l’influx de Schönberg i Stravinskij És autor de nou òperes, set simfonies, dos concerts per a violí i dotze quartets de corda, entre d’altres

Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius

Estudià amb H Pfitzner a Berlín Es dedicà a la crítica musical, tasca que compaginà amb la de professor de cant i amb la direcció orquestral Fou director titular de diferents formacions orquestrals sueques Com a compositor, estigué molt influït pel Romanticisme i també per J Sibelius i C Nielsen Dins del seu variat catàleg, que inclou des d’obres per a orquestra fins a òperes, sobresurten les cançons, que gaudeixen encara d’una gran popularitat a Suècia

Fou deixeble de P Heininen a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, i posteriorment amplià estudis a Nova York, Friburg i París Guanyador de diferents premis, compagina la seva activitat compositiva i la pràctica musical com a pianista i director d’orquestra És professor de música electrònica a l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique de París i entre el 1979 i el 1983 dirigí la Biennal de Hèlsinki De la seva producció sobresurten Threnos 1973, per a orquestra de corda, i el preludi orquestral Koi 2000

Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on fou deixeble de P Schierback en les disciplines de piano i composició 1933-38 Crític musical en Politiken  1942-49, parallelament fou professor de música en diferents centres d’ensenyament Com a pianista i director dugué a terme gires pels països escandinaus, Itàlia i Suïssa, tot interpretant les seves pròpies obres En el seu catàleg predominen les obres de cambra, les peces vocals, sobretot les cançons, i també les òperes El seu llenguatge orquestral mostra les influències de J Sibelius, S Prokof’ev i D Šostakovič

Fou alumne de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Començà la seva carrera com a flautista solista de l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma i ben aviat emprengué gires per Itàlia i Europa amb un repertori molt ampli, encara que demostrà una afinitat particular per la música barroca i la del segle XX Molts compositors, especialment italians, com Berio, Maderna, Nono o Petrassi, li dedicaren algunes obres Fou professor de l’Acadèmia de Santa Cecília, així com dels Cursos d’Estiu de Darmstadt i de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki Entre les obres que enregistrà sobresurten els…