Resultats de la cerca

Signa les seves obres amb el nom Francesc Pereira El 1993 obtingué el premi Ignasi Iglésias pel monòleg Biografia 1994 Ha publicat diverses peces que giren entorn de la incomunicació, les relacions de parella i el sexe Ficus 1990, premi Adrià Gual 1989, “ Silencis ” dins Monòlegs a tres bandes , 1993, Patates 1994 i “ Primavera ” dins Homes , 1997 Entre els seus textos inèdits, es coneixen Infimitats estr 1991, 21 històries d’amor estr 1995, i Trinitat 1998 Ha escrit també novella, poesia i guions radiofònics

De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic

Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants 1974…

Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir qualsevol compàs sencer de…

Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la…

Filòleg i professor, ha conreat la narrativa infantil i juvenil De la primera destaquen Són estranys, els grans 1995, El grill tabalot 1995 i Els ulls d’en Joan 1996 de la segona, Els llums irreals 1989, Doble joc 1994, premi Gran Angular 1993, Silvestre Malasang 2001 i  Els silencis de la Blu 2015 És autor d’una desena de novelles, i obtingué el premi Fiter i Rosell 1987 per La revolta de Job 1992, el Marià Vayreda 1991 per La infinitud dels parcs 1993, l’Andròmina de narrativa 1992 per L’última primavera 1993, el Sant Joan 1998 per Al mig del camí i el premi Gran Angular 2005…

Es donà a conèixer amb El preu de la quimera 1992 Ha conreat la literatura juvenil Amb Els silencis de Betúlia 1999 va guanyar el premi Ciutat de Badalona del mateix any La seva narrativa manifesta una clara preocupació pels temes científics i tecnològics i esdevé un dels escassos referents d’aquest tipus en la literatura contemporània Amb Contracorrent 2000, premi El lector de l’Odissea, narra la transformació del sistema hidroelèctric a les valls pirinenques i el pas del sistema familiar a les noves centrals Amb Traficants de llegendes 2004, premi internacional de ciencia-…

El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta sotmès a una sèrie de…

Començà els estudis musicals a l’Escola Professional de Leningrad 1937-39 i tot seguit entrà al Conservatori, on estudià amb D Šostakovič 1939-50, amb la interrupció de la guerra La seva primera obra coneguda és un concert per a piano del 1946 Durant els anys cinquanta es dedicà a les suites orquestrals aptes per al règim, que mostren influències del seu mestre i un cert neoromanticisme Després anà polaritzant la seva obra cap a un estil d’oposicions entre silencis i abruptes sonoritats Utilitzà les tècniques de composició més modernes, amb notacions sovint properes al cant…

Els seus personatges, sovint antitètics, acostumen a participar d’una mateixa experiència el nazisme, la guerra i la postguerra, i conserven la malenconia d’un passat irrecuperable El llenguatge és senzill, irònic i moralitzant Destaquen les narracions curtes Doctor Murkes gesammeltes Schweigen ‘Silencis complets del Doctor Murke’, 1958 i les novelles Und sagte kein einziges Wort ‘Sense dir res’, 1953, Haus ohne Hüter ‘Casa sense amo’, 1954, Billard um halb zehn ‘Billar a dos quarts de deu’, 1959, Ansichten eines Clowns ‘Opinions d’un pallasso’, 1963, Ende einer Dienstfahrt ‘Fi d…