Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les…
Artau
Cristianisme
Bisbe d’Elna des del 1087, bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.
Collaborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes 1096 presidit per Urbà II
Clarmont d’Alvèrnia
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, capital del departament de Puèi Domat, França.
És situada al peu del Puèi Domat, a la vall de l’Alier, oberta a l’est sobre la fèrtil plana de la Limanya Aquest emplaçament, en una de les principals rutes que enllacen el nord de França amb el migdia, l’ha convertida en el principal nucli de la França central La ciutat, que a començament del s XX tenia uns 50 000 h, després de la Segona Guerra Mundial havia duplicat la seva població El nucli antic, sobre un turó volcànic, és de carrers estrets i cases de lava negrosa la part moderna s’estén a est i oest cap a l’estació i el sector industrial Centre de la indústria francesa del cautxú…
Les tribulacions de l’arquebisbe de Narbona
El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el servei de l’…
Ermessenda de Carcassona

Detall de la tomba d’Ermessenda de Carcassona (catedral de Girona)
Història
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la…
comtat de Besalú

Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als…
reforma gregoriana
Cristianisme
Moviment de reforma de l’Església catòlica, als segles XI i XII, enfront de la decadència moral i institucional (relaxació moral o dels costums, simonia, politització dels càrrecs eclesiàstics, etc), originada al segle X per la desaparició de l’ordre establert pels carolingis.
Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels bisbes i dels…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…
literatura txeca
Literatura
Literatura conreada en txec.
La missió evangelitzadora dels monjos germans Ciril de Tessalònica i Metodi a l’estat de la Gran Moràvia donà origen a una literatura escrita en eslavònic llegendes sobre aquests sants, sobre sant Ludmila, sant Venceslau, etc Quan el centre de l’estat es traslladà a Bohèmia s’encreuaren allí les cultures eslavònica i llatina llegendes, la Chronica Bohemorum , de Cosme de Praga, 1074-1125 L’himne més antic compost en eslavònic i txec, Hospodine pomiluj ny ‘Senyor, tingueu pietat de nosaltres’, és del segle XI, mentre que el primer cant txec a sant Venceslau data del segle XII A partir del…