Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
paràlisi
Patologia humana
Abolició de la motricitat; en sentit més ampli, el terme és utilitzat també per a indicar les abolicions de qualsevol funció, sensitiva, motora, secretòria, etc.
Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la sinapsi…
postsinàptic | postsinàptica
Reflexos espinals
Fisiologia humana
Els reflexos són una de les formes a través de les quals es duen a terme les funcions nervioses Constitueixen respostes motores que s’efectuen de manera involuntària davant un determinat estímul sensitiu o sensorial Hi ha reflexos més o menys complicats el més simple és l’anomenat reflex espinal , és a dir, el que és controlat a la medulla espinal El reflex espinal més simple és el reflex monosi nàptic o miotàtic , efectuat per l’acció de dues úniques neurones, una d’elles sensitiva i l’altra motora, entre les quals hi ha una sola sinapsi La neurona sensitiva forma part d’un…
complex sinaptinemal
Biologia
Estructura axiforme que apareix en la profase de la meiosi, simultàniament a la sinapsi i a l’entrecreuament entre els cromosomes homòlegs que intervenen en la sinapsi.
És constituïda per dues línies laterals denses —les estructures dels cromosomes no aparellats— enroscades entre elles, que flanquegen una línia central o filament medial La formació del complex sinaptinemal és vinculada a la síntesi d’ADN durant la profase
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un…
recaptació
Biologia
Mecanisme de la sinapsi neuronal que retorna un neurotransmissor a la neurona que l’havia alliberat.
Alguns fàrmacs poden actuar com a inhibidors selectius de la recaptació d’un cert neurotransmissor, i són particularment coneguts els inhibidors selectius de la serotonina que s’empren en el tractament de depressions, crisis d’ansietat, trastorns obsessius i compulsius, i en el de la bulímia
botó terminal
Biologia
Regió presinàptica de l’axó, contigua al soma, una dendrita o l’axó d’una altra neurona ( sinapsi
).
Té forma lleugerament globular i conté multitud de vesícules sinàptiques plenes de neurotransmissors
sinaptinèmia
Biologia
Fenomen cel·lular de diferenciació aparegut en els cromosomes durant la profase meiòtica alhora que es produeixen la sinapsi i l’entrecreuament.
quiasma
Biologia
Entrecreuament de dues cromàtides homòlogues durant la sinapsi en l’estadi diplotè de la profase, en la primera divisió de la meiosi.
El quiasma produeix una disjunció dels gens que resten a banda i banda del punt d’entrecreuament La freqüència amb què es presenten els quiasmes és proporcional a la longitud de les cromàtides i pot arribar a ésser de 10 quiasmes per cromàtide
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…