Resultats de la cerca

Dirigia una indústria Participà en diverses empreses al costat de Josep Carner, com les revistes Empori  1907-08 i Catalunya 1913-14, el diari La Veu de Catalunya , el grup Calligueneia 1907 i l’associació dels Amics de la Poesia fundada el 1921 Així, començà a escriure poesia sota la influència directa del Carner dels primers temps, com proven els volums XII sonets 1909,  Poemes 1911, L’ànima oberta 1922 i  Poemes diversos 1929 També va escriure textos de cançons per a infants amb música de Narcisa Freixas

Ha estat jugadora del Club Tennis Salou, Club Esportiu Bonasport, Reial Club de Tennis Barcelona 1899 i Cercle Sabadellès 1856 Fou campiona d’Espanya universitària de tennis i guanyà el torneig de categoria challenger de Périgueux 2002 Des del 2009 és jugadora de tennis de platja, modalitat en la qual ha guanyat el Campionat de Catalunya 2009, 2010, juntament amb Marta Ferraz i el d’Espanya 2010, 2011, amb Pilar Escandell, i en fou finalista 2009 L’any 2011 fou quarta classificada al Campionat d’Europa en dobles mixtos ITF amb Antonio Ramos i campiona d’Europa de dobles IFBT amb P Escandell…

Situació Vista general del vessant assolellat de la vall, amb les balmes aprofitades com a hàbitat en època medieval ECSA - J Bolòs Conjunt de balmes situades al vessant sud de la vall, al nord d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF909734 Hi podem anar per Moja, travessar aquest poble i agafar la carretera que va a Olèrdola Pocs centenars de metres més enllà surt a mà dreta una pista asfaltada que va cap a cal Castellví i la vall Podem anar a les balmes des d’aquest mas o bé si agafem el camí que surt, a l’esquerra, abans de començar a baixar i deixem l’automòbil uns centenars de metres més…

La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja

Situació Un dels vestigis, evidents en la pedra, d’aquest habitatge altmedieval ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge situades damunt d’un rocallís o codina, prop del castell de Castellet i, actualment, damunt del pantà de Foix Mapa 35-17447 Situació 31TCF863693 Si des de Castellet agafem la carretera de Vilanova, en el primer sortint, a mà dreta, en un revolt, hi ha la caseta d’en Segura i aquesta codina, on s’endevina l’existència d’un habitatge Casa Actualment, damunt de la codina veiem restes de dues construccions Una primera construcció, més oriental, de planta gairebé quadrada, sembla…

Les restes del castell Situades a l’extrem sud d’un turonet, són formades per un recinte poligonal, una sitja i un pou El recinte fa uns 36 m, de nord a sud, per uns 21,5 m, d’est a oest Les parets tenen uns 130 cm de gruix, i cada pany de mur sembla que tenia uns cossos sortints, amb diverses sageteres L’aparell és fet amb pedres petites i collocades en filades, unides amb morter de calç La sitja, de boca circular, té una profunditat de 153 cm i un diàmetre màxim de 110 m En el pou, de 6,9 m de profunditat per 2,6 m de diàmetre intern, s’ha calculat que hi poden caber uns 30000 litres d’…

Entre les seves obres més notables cal esmentar l’edifici dels laboratoris Sandoz d’Orleans 1952-55, el de les Assurances Vaudoises de Lausana 1956, la sitja de gra de Renens i sobretot l’edifici de la casa Nestlé, a Vevey Guanyador del concurs per a la realització de la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra 1960, aquest projecte fou dut a terme després de morir ell 1962-66