Situació
Un dels vestigis, evidents en la pedra, d’aquest habitatge altmedieval.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’un habitatge situades damunt d’un rocallís o codina, prop del castell de Castellet i, actualment, damunt del pantà de Foix.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF863693.
Si des de Castellet agafem la carretera de Vilanova, en el primer sortint, a mà dreta, en un revolt, hi ha la caseta d’en Segura i aquesta codina, on s’endevina l’existència d’un habitatge.
Casa
Actualment, damunt de la codina veiem restes de dues construccions. Una primera construcció, més oriental, de planta gairebé quadrada, sembla delimitada, en cadascun dels caires, per sengles forats circulars, amb un diàmetre de 10 a 13 cm; a l’angle nord-oest, hi ha, però, tres forats. A més, a l’extrem nord, i especialment en aquest angle nord-oest, veiem la roca tallada verticalment i allisada. Cal suposar que l’habitatge era quadrat i feia uns 3 m × 3 m.
Més a llevant, veiem uns 3 forats més, en relació amb una zona lleugerament aplanada i bàsicament quadrada, que fa també uns 3 m de costat i que potser corresponia a una altra construcció.
L’element, però, més interessant d’aquest conjunt és una sitja situada en una petita balma (que fa uns 7 m de llarg, per uns 2, 5 m d’ample i que té una alçada d’1, 8 m) que hi ha a ponent, immediatament a sota d’aquest rocallís on es feren els forats que hem esmentat més amunt. La sitja, ara quasi plena de terra i escombraries, té una boca que fa 55 cm × 85 cm, amb indicis de l’encaix destinat a la tapa; és el tipus de sitja que trobem a Olèrdola i en altres jaciments d’aquesta comarca. De sitges amb unes característiques semblants se n’han descobert, en aquest mateix municipi de Castellet i la Gornal, en coves o balmes, a la cova del Noguer, al puig de l’Àliga, a les balmes de la Bovera, etc.
En aquest lloc sembla, doncs, que hi ha les restes d’un possible habitatge fet amb fusta o amb fusta i algun altre material, bastit a l’alta edat mitjana, semblant al que trobem en indrets d’altres comarques catalanes (Santa Maria de Cervelló, al Baix Llobregat; Viver, al Berguedà; etc.). La datació d’aquesta construcció és difícil, tot i que, com a proposta, podem suposar que era habitat cap al segle X.
Bibliografia
- Virella i Bloda, 1981, pàgs. 273-274
- Virella i Torras, 1983a, pàgs. 93-95