Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Robert Smirke
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Viatjà per Itàlia i Grècia, on estudià les principals obres de l’antiguitat clàssica Inspirat en aquests exemples, conreà un sobri estil neoclàssic en les seves obres principals British Museum 1823-47, edifici de Correus 1824-29 i Drury Lane Theater, tots a Londres En estil gòtic construí l’Eastnor Castle, a Hereford Restaurà també la catedral de York
Arthur Grumiaux
Música
Violinista belga.
Molt precoç, estudià als Conservatoris de Charleroi, Brusselles i París Considerat el darrer representant de l’escola violinística del seu país, esdevingué un dels violinistes més eminents de la postguerra pel seu estil sobri i coherent Formà un duo amb la pianista rumana Clara Haskill, cèlebre pels seus enregistraments de les sonates de Mozart i Beethoven
Pär Lagerkvist
Literatura sueca
Escriptor suec.
Inicià la seva obra sota l’impacte de la Primera Guerra Mundial i el signe de l’angoixa, i passà posteriorment a un humanisme sobri i militant, preocupat per la problemàtica de la fe Premi Nobel de literatura del 1951 Entre les seves obres hi ha Dvärgen ‘El nan’, 1944, Barabbas 1950 i Pilgrim pä havet ‘Pelegrí pel mar’, 1962
Jean Lafitte
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
S'installà a Perpinyà el 1939, on fou alumne de Valiente el 1947 feu ceràmica a Sant Vicenç Perpinyà, i posteriorment treballà a Sant Ceré Guiena amb Luçat Viatjà per Itàlia i Espanya acusa la influència dels primitius catalans i de Velázquez, Goya i Zurbarán Es caracteritza per un realisme sobri Són coneguts el seu Crist expirant i la seva Pietà Sant Miquel de Cuixà
Mateo Hernández
Escultura
Escultor.
Treballà a Madrid, a Salamanca i a París 1913 Amb un estil sobri, tallà en pedra, pòrfir o granit obres realistes, inspirades en l’art egipci antic, amb una temàtica animalística —tot seguint F Pompon— i busts, nus i retrats Hi ha obres seves al Metropolitan Museum de Nova York i al Musée National d’Art Moderne de París Llegà la seva obra a l’Estat espanyol
Mateo Inurria
Escultura
Escultor andalús.
Conreà en un estil sobri el retrat, el monument commemoratiu i funerari i, des del 1915, gairebé exclusivament, el nu El 1920 obtingué la medalla d’honor de l’Exposició de Bellas Artes de Madrid amb el nu Forma És autor del monument a Antonio Barroso i de l’eqüestre al Gran Capità, segons el tipus renaixentista, ambdós a Còrdova, i del monument a Eduardo Rosales, a Madrid
Francisco Llorens Díaz
Pintura
Pintor gallec.
Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Director de cinema amateur
.
El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica
Martin Schaffner
Pintura
Pintor alemany.
Fou un dels membres més destacats de l’escola suàbia i introductor dels primers brots del Renaixement en el seu país De la seva producció, executada més segons la modalitat alemanya o l’holandesa que pròpiament la italiana, sobresurten els retaules, particularment el de la catedral d’Ulm 1521, i diversos retrats executats segons una tècnica molt depurada, de cromatisme sobri i poc lluminós, que denoten la influència de Cranach Comte Wolfgang d’Oettingen 1508 i el d' Eitel Hans Besserer I 1533
Telemaco Signorini

Telemaco Signorini
© Fondaziona Bano Palazzo Zabarella
Pintura
Pintor italià.
Fill de Giovanni Signorini, pintor del gran duc Fou l’animador de les tertúlies del cafè Michelangiolo de Florència, seu de I macchiaioli, i fou un dels primers de la seva generació a pintar la natura D’ideari proudhonià, es destacà pels seus temes realistes Il vecchio mercato di Firenze , Milà, collecció particular i rebé una matisada influència de l’impressionisme francès Dels seus freqüents viatges a la Gran Bretanya, n'han quedat notables vistes ambientals i urbanes d’un sobri tipisme