Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
Émile Argand
Geologia
Geòleg suís.
Gran partidari de la teoria wegeneriana, s’esforçà a fer explícita la gènesi dels relleus alpins dins el marc general de la teoria de la deriva dels continents Així, estudià la tectònica dels Alps Les nappes de recouvrement des Alpes occidentales, 1911 i Sur l’arc des Alpes occidentales , 1916 i la interpretà com a efecte de la compressió d’un geosinclinal mediterrani entre el sòcol d’Euràsia i el sòcol africà que deriva vers el nord-oest En l’obra Tectonique de l’Asie 1922 esbossà una interpretació parallela dels grans relleus alpins asiàtics
La Cadena Ibèrica
A la branca aragonesa de la cadena ibèrica el tret més característic són els plecs i encavalcaments orientats en direcció NW-SE, que afecten el sòcol hercinià i la cobertora mesozoica i terciària Una d’aquestes estructures és l’ anticlinal de Montalbán , al nucli del qual afloren els materials del sòcol hercinià, recobert en ambdós flancs pels materials mesozoics Al flanc SW d’aquest anticlinal les capes es disposen verticalment o arriben a invertir-se, cosa que produeix, doncs, una estructura vergent cap al SW La fotografia, presa entre Montalbán i Castel de Cabra, mostra aquest flanc de l’…
arrimador
Construcció i obres públiques
Revestiment que hom posa a la part baixa d’algunes parets per a protegir-les del fregament dels mobles, fet amb materials més duradors que una enguixada i una pintada (pintures dures a l’oli, fusta, marbre, etc).
Si és molt baix, rep el nom de sòcol
Eyre
Península
Península del sud d’Austràlia, entre la Gran Badia Australiana a l’oest i el golf de Spencer a l’est.
És una plana, part del sòcol antic, lleugerament accidentada a l’est El port principal és Port Lincoln
serralada del Mar
Serralada
Sistema muntanyós del Brasil, format per granits, gneis i quarsites, que s’estén des de l’estat d’Espírito Santo fins al de Rio Grande do Sul (llac Dos Patos).
Constitueix l’escarpament del sòcol arcaic interior i presenta un vessant marítim molt abrupte, contràriament al de l’interior, el qual descendeix suaument