Resultats de la cerca
Es mostren 580 resultats
protestar
Fer una declaració solemne d’oposició, de condemnació.
crisòbul
Història
Document solemne dels emperadors bizantins (butlla d'or).
Al s XII n'aparegué una forma més senzilla anomenada sigillion
butlla major
Cristianisme
El document més solemne de la cancelleria papal.
Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV
vigília
Cristianisme
Dret canònic
Dejuni que hom fa el dia abans d’una festa.
En la tradició cristiana, el dejuni més solemne ha estat sempre el corresponent a la vigília de Pasqua
dedicació
Cristianisme
Acte de dedicar un temple, una església, etc.
Fet comú a diverses religions, tingué un caràcter solemne molt marcat en el judaisme i en el cristianisme
Exultet
Mot que encapçala i dona nom al pregó que canta el diaca, a l’inici de la vetlla pasqual.
Juntament amb l’oferiment i la benedicció del ciri pasqual, conté la solemne proclamació de la festa de la Pasqua
triaga
Farmàcia
Història
Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).
Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser…
polonesa
Dansa i ball
Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.
De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas