Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Nikolaj Viktorovič Podgorny
Història
Política
Polític soviètic.
Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS
Sección Bolchevique-Leninista de España
Partit polític
Grup trotskista fundat al desembre de 1936 a Barcelona després que els seus membres intentessin ingressar com a fracció en el Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Dirigit per Moulin, fou el collectiu trotskista oficial Estigué enfrontat amb el Grupo Bolchevique-Leninista “Le Soviet” , considerat heterodox Arran dels fets de maig de 1937tingué lloc un procés judicial contra integrants de la SBLE, acusats de sabotatge i d’espionatge El líder era Manuel Fernández-Grandizio Martínez Munis, que fou empresonat el 1938 S’evadí i s’exilià a França i posteriorment a Mèxic, amb altres militants com el poeta francès Benjamin Péret Denuncià tota defensa de l’estat obrer “degenerat” de l’URSS i rebutjà la resistència nacional antifeixista El 1943, a…
Leonid Iljič Brežnev
Història
Política
Polític soviètic.
Fill d’un obrer metallúrgic, a vint anys fou vicepresident del soviet rural dels Urals 1927-30, el 1931 s’adherí al PCUS i el 1937 entrà dins el comitè regional de Dniprodzeržyns’ke Durant la Segona Guerra Mundial ascendí a coronel 1941 i a major general 1943, i esdevingué comissari polític del IV front d’Ucraïna 1942-45 El 1950 fou nomenat primer secretari del comitè central del partit comunista de la República de Moldàvia Membre del comitè central del PCUS 1952, en fou secretari diverses vegades 1952-53 1956-60 1963 Entrà al praesidium el 1957 Del 1960 al 1964 i del 1977 al 1982 fou…
Ṙobẹrt Sẹdraki K’oč’aryan
Política
Polític armeni.
Els anys 1972-74 serví en l’exèrcit soviètic, i el 1982 es graduà en enginyeria electrotècnica a la Universitat de Yerevan Des dels anys vuitanta ocupà càrrecs al Partit Comunista Armeni, i en 1989-90 fou membre del presídium del soviet suprem armeni El 1991 fou elegit membre del soviet suprem de l’Alt Karabakh durant l’època soviètica, Nagorno-Karabakh, on des del 1988 havia liderat el moviment proarmeni, i fundà el moviment Miatsum ‘Unificació’ Després de la desaparició de l’URSS 1991, encapçalà l’ofensiva que expulsà les forces azerbaidjaneses de l’Alt Karabakh i…
Izvestija
Periodisme
Diari rus, fundat el 1917.
Aparegué clandestinament, i el 1918 es convertí en òrgan oficial del govern bolxevic posteriorment ho fou del presídium del soviet suprem de l’URSS fins el 1992, que passà a diari independent El 1997 tenia una tirada de 611 547 exemplars
Oleg Konstantinovič Antonov
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic rus.
D’ençà del 1946 dissenyà diferents avions de transport, l’èxit dels quals féu que el 1962 fos nomenat cap de disseny de la indústria aeronàutica soviètica Fou membre del PCUS, des del 1945, i membre del Soviet Suprem del 1958 al 1966
American Geographical Society
Institució nord-americana fundada el 1852 a Nova York com a centre de recerques i que té com a objecte de recopilar i distribuir els coneixements geogràfics.
Actualment és oberta a tots els professionals de la geografia per tal d’encoratjar la investigació i l’exploració Entre les seves publicacions cal esmentar Geographical Review , Focus , Current Geographical Publications , Soviet Geography Review and Translation , a més de colleccions de mapes i atles
Oposició Comunista Espanyola
Història
Grup comunista fundat a Lieja pel febrer del 1930, dirigit per Henri Lacroix (Francisco García Lavid) i afí a l’Oposició Comunista Internacional.
Establert a l’Estat espanyol, hi estigueren afiliats Juan Andrade, Esteban Bilbao, Andreu Nin, etc , i poc temps després es reconvertí, sota la direcció d’aquest últim, en Esquerra Comunista , pel març del 1932 Disposà d’òrgans de premsa, com Comunismo i El Soviet
Pavel Petrovič Bažov
Literatura
Escriptor rus.
De família minera, milità al PCUS, i fou diputat del soviet suprem Redactor del diari Krest'janskaja Gazet ‘Diari camperol’, 1923-29, destacà com a autor de contes i novelles inspirats en llegendes de l’Ural Malakhitovaja škatulka ‘L’estoig de malaquita’, 1939, Kamennyj evetok ‘La flor de pedra’, 1946