Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
beta
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual en la nomenclatura orgànica no sistemàtica són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició β significa en el naftalè la posició 2, en els heterocicles amb un sol heteroàtom, en les cadenes lineals , en un substituent alifàtic d’un cicle la posició següent a l’alfa La configuració β és, en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori menys elevat en la sèrie D o més elevat en la sèrie L L’isòmer β és, en el pinè , el que conté un doble enllaç exocíclic
colorants de xanté
Química
Família de colorants sintètics consistents en un nucli de xantè substituït amb grups auxocroms, especialment amino, hidroxiamino i hidroxi, en les posicions 3 i 6.
D’acord amb el fet de si presenten o no un sistema fenílic com a substituent en la posició 9, hom els sol subdividir en triarilmetànics i diarilmetànics Entre els primers són importants la fluoresceïna Baeyer, 1871, l’eosina Caro, 1874 i les rodamines Cérésole, 1887 Entre els segons cal esmentar les pironines Bender, 1889 Molts colorants del grup del xantè tenen aplicació en la indústria dels plàstics, però llur ús en la tintura de la llana i la seda en bany àcid o del cotó mordentat amb taní és limitat, a causa de la seva lenta velocitat de tintura sobre aquests teixits
alfa
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual, en la nomenclatura orgànica no sistemàtica, són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició α significa en el naftalè , la posició 1 en els heterocicles amb un sol heteroàtom, la posició contigua a aquest en les cadenes lineals , el carboni que porta el grup funcional principal si aquest no conté carboni o el carboni contigu si el grup funcional conté carboni en un substituent alifàtic d’un cicle, la posició més pròxima al cicle La configuració α significa en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori més elevat en la sèrie D o menys elevat en la sèrie L en els esteroides, la dels substituents en posició trans L’isòmer α és, en el pinè , el que conté el doble enllaç…
resines fenòliques
Química
Polímers termoenduribles de color i consistència variables segons el mètode d’obtenció, coneguts també amb el nom genèric de fenoplast, que resulten de la condensació de composts fenòlics amb aldehids.
La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del tipus del…
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…
arsenoso-
Química
Prefix utilitzat en la nomenclarura sistemàtica per a designar el substituent —AsO.
arsono-
Química
Prefix utilitzat en la nomenclatura sistemàtica per a designar el substituent -AsO(OH)2.
arso-
Química
Prefix utilitzat en la nomenclatura sistemàtica per a designar el substituent —AsO2.
conformació
Química
Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure atropoisomeria La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida L’età H 3 C-CH 3 posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de cada metil és…
àcid agàric
Química
Àcid alcohol, l’estructura del qual és la de l’àcid cítric amb un substituent hexadecil.
Es fon a 141'5°C i és soluble en calent en aigua i en alcohol És extret de l' agàric blanc , que en conté del 10 al 15% Ha estat utilitzat en medicina