Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
esteroide
Bioquímica
Farmàcia
Dit de cadascun dels components del grup de substàncies naturals que contenen l’esquelet fonamental del ciclopentanperhidrofenantrè, en el qual hi ha fixades una cadena lateral o unes quantes.
Tenen com a fórmula esquemàtica Molts composts esteroides són deguts a l’existència de formes estereoisòmeres, a la presència eventual de dobles enllaços insaturats i a la introducció de distints substituents en els grups R 1 , R 2 , R 3 així, en el cas dels esteroides naturals, els substituents en R 1 i R 2 són sempre grups metílics, i en el cas de l’estrofantidina i l’aldosterona, R 1 i R 2 són grups aldehídics El nucli esteroide és format pels tres cicles del ciclohexà A, B, C i un cicle de ciclopentà D Els sistemes del ciclohexà adopten la forma més estable de…
carboni asimètric
Química
Àtom de carboni enllaçat a quatre àtoms o grups diferents.
Un àtom de carboni asimètric confereix una dissimetria a la molècula que el conté, i en conseqüència aquesta presenta activitat òptica La distribució diferent dels quatre substituents del carboni asimètric, de manera que es formin dues molècules les configuracions de les quals tinguin la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la seva imatge en un mirall, dóna lloc a l’existència de dos isòmers òpticament actius isomeria
reacció de Reimer-Tiemann
Química
Reacció de carbonilació de fenols que hom porta a terme refluint solucions alcalines de fenols en cloroform i que transcorre d’acord amb l’esquema: .
donant lloc a o -hidroxibenzaldehids, tot i que la presència d’altres substituents en l’anell aromàtic pot fer variar l’orientació relativa dels grups hidroxi i formil Transcorre, molt probablement, a través d’un intermedi diclorocarbè CCl 2 i és també experimentada per diversos composts heterocíclics Malgrat que tradicionalment els rendiments eren inferiors al 50%, modernament l’ús d’agents de transferència de fase ha permès de millorar-los considerablement
carbanió
Química
Anió orgànic en què la càrrega negativa és localitzada en un àtom de carboni.
Els carbanions són espècies químiques d’existència molt curta que apareixen de forma transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions Són reactius nucleòfils , l’estabilitat relativa dels quals depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contenen, dels cations presents en el medi i, particularment, de la natura del solvent en què és duta a terme la reacció Moltes reaccions de substitució electròfila que són catalitzades per bases tenen carbanions com a intermediaris, atès que els reactius bàsics n'afavoreixen la…
halogenació
Química
Reacció química mitjançant la qual un àtom d’halogen o uns quants són introduïts en una molècula orgànica substituint àtoms (sovint d’hidrogen) o grups funcionals.
La reactivitat és distinta segons l’halogen així, les reaccions de fluoració es produeixen amb un fort despreniment d’energia, i el contacte d’una substància orgànica amb el fluor elemental F 2 pot produir una explosió la cloració i la bromació dels hidrocarburs alifàtics i de les cadenes laterals dels alquilbenzens es produeixen fàcilment en presència de la llum per contra, la fixació del iode és impossible en aquestes condicions La cloració, la bromació i la iodació dels composts aromàtics es produeixen amb més o menys facilitat segons que el compost sigui activat o desactivat per la…
terpina
Química
Alcohol dihidroxílic d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica.
Pot existir en dues formes, d’acord amb la configuració de les cadenes substituents de l’anell L’isòmer cis , que es fon a 105°C, forma un monohidrat cristallí, eflorescent, anomenat hidrat de terpina , el qual es fon amb descomposició a 123°C i ha estat emprat en medicina com a bèquic Per contra, l’isòmer trans , que es fon a 159°C, no origina hidrat La terpina es forma per tractament amb àcid sulfúric diluït en ebullició de l’oli essencial de pi i és emprada com a producte de partida per a l’obtenció de terpineol
carborà
Química
Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà B 1 0
C 2
H 1 2
, en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.
En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor Per contrast,…
alfa
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual, en la nomenclatura orgànica no sistemàtica, són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició α significa en el naftalè , la posició 1 en els heterocicles amb un sol heteroàtom, la posició contigua a aquest en les cadenes lineals , el carboni que porta el grup funcional principal si aquest no conté carboni o el carboni contigu si el grup funcional conté carboni en un substituent alifàtic d’un cicle, la posició més pròxima al cicle La configuració α significa en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori més elevat en la sèrie D o menys elevat en la sèrie L en els esteroides, la dels substituents en posició trans L’isòmer α és, en el pinè , el que conté el…
trihalometà
Química
Qualsevol dels composts carbonats amb substituents halogenats.
S'originen en el curs dels tractaments de desinfecció de l’aigua per reaccions d’oxidació dels halògens sobre els composts orgànics Els trihalometans més freqüents en aigües potables són el cloroform, diclorobromometà, dibromoclorometà i bromoform, que en concentracions elevades poden ser tòxics