Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
espeleologia científica
Geografia
Geologia
Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani.
Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol
Bronx
Barri
Barri de Nova York, EUA, entre el riu Hudson i l’East River i el Long Island.
Les indústries són situades al sector meridional El barri és unit amb Manhattan i amb Brooklyn i Queens per mitjà de nombrosos ponts i túnels subterranis i té molts espais verds, entre els quals Bronx Park, Van Cortland Park, New York Zoological Garden, etc Centres d’ensenyament superior Manhattan College, fundat el 1863, New York State Maritime Academy, Herbert H Lehman College, fundat el 1931 i Fordham University, fundada el 1841
Francesc Socies
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Fou mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona Per indicació del consell de la ciutat redactà un Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona 1650, Institut Municipal d’Història de Barcelona, crònica que recull àmplia informació sobre el tema a través de diversos itineraris subterranis i que constitueix una obra de gran interès per al coneixement de la infraestructura hidrogràfica de la ciutat
radioestèsia
Física
Conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l’organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop.
Els instruments utilitzats pel radioestesista són la vareta i el pèndol aquests detecten d’alguna manera les radiacions dels objectes, les quals provoquen la torsió de la vareta o l’oscillació del pèndol Hom ha discutit molt sobre la base científica de la radioestèsia, i les discrepàncies sobre l’aspecte teòric són notables entre els diferents científics que l’han estudiada Ha estat utilitzada per a detectar corrents d’aigua subterranis, venes metallíferes, etc
escarabat piloter

Dos escarabats piloters
© Fototeca.cat
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària, de cos aixafat i de color negre, amb el cap ample, arrodonit i voltat de sis dents.
Té el protòrax ample i ovalat transversalment, l’abdomen amb èlitres solcats longitudinalment per costelles i les potes anteriors dirigides cap endavant i amb les vores dentades S'alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny amb el cap i les potes anteriors fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se A l’època de la posta, la femella pon els ous a les boles És comú a les platges dels Països Catalans
tàlpids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de cos robust, gairebé cilíndric, potes i cua curtes i el cap acabat en una prolongació a la manera d’una trompa, molt rica en terminacions nervioses tàctils.
De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus
timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
Semey
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan, a les vores de l’Irtyš.
Indústria alimentària i lleugera Blanqueries Hi ha una important fàbrica conservera i diversos instituts superiors Fundada el 1718 com a fortalesa amb el nom de Semipalatinsk vigent fins el 1991, l’emplaçament original fou canviat per l’actual el 1776 Els assaigs de bombes nuclears, tant en superfície més d’un centenar com subterranis prop de 350, realitzats els anys 1949-82 als voltants de la ciutat han fet que hi persisteixin nivells de radioactivitat perillosament elevats L’emplaçament dels assaigs fou clausurat per ordre presidencial l’agost del 1991
Brooklyn
Barri
Barri de Nova York, EUA, a Long Island, separat de Manhattan per l’East River, de Nova Jersey per l’Upper Bay i de Staten Island pel Narrow.
A més del seu caràcter residencial, és el barri més important quant a indústria i comerç un dels centres comercials més importants del món i el primer centre mundial teatral i d’espectacles És unit mitjançant ponts i túnels subterranis amb Manhattan —especialment pel pont de Brooklyn , suspès, d’1 km de longitud, inaugurat el 1883— i Staten Island Centre d’ensenyament superior Brooklyn College, Polytechnic Institute of New York, fundat el 1854, Pratt Institute i St Francis College, fundat el 1884 Té nombroses platges entre elles la de Coney Island i installacions militars Fou la…
cable
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors o cables elementals aïllats entre ells i protegits correntment per una coberta comuna.
Els espais buits que resten entre els conductors i entre aquests i la coberta solen ésser omplerts amb una substància aïllant pastosa cables impregnats, de pressió amb oli o bé amb gas, etc, o bé amb matèries plàstiques cables secs Els cables emprats en telecomunicacions consten de molts conductors en forma de fil o de tub, de coure electrolític, recuit i de gran conductibilitat El revestiment aïllant sol ésser de paper, cotó, corda de cellulosa o derivats plàstics Per a les cobertes hom empra plom, acer, alumini i plàstics especialment policlorur de vinil, neoprè i polietilè En els cables…