Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Castell de Fullà
Art romànic
Castell avui desaparegut situat entorn de l’església de Sant Joan de Fullà, al Veïnat d’Amunt Fou una possessió de la família dita de Fullà, des del segle XI fins al XIV El primer membre de la família Fullà conegut és Oliba de Fullà, el 1017 Les armes parlants de la família Fullà una fulla capgirada són esculpides en quatre escuts al sarcòfag de Jaubert de Fullà del 1335, conservat a l’església de Sant Joan de Fullà A la fi del segle XIV, passaria per via successòria a la família Avellanet i d’aquesta als Cadell 1448 i als Pasqual de Vilafranca 1620, als quals fou confiscat el…
Rudolph Johann Josepf Rainer d’Àustria
Música
Productor i empresari austríac.
Fou el darrer fill de l’emperador Leopold II i germà del seu successor, Francesc I, i arxiduc d’Àustria Els seus interessos en política foren pràcticament nuls, en part per la posició que ocupava en la línia successòria de la casa dels Habsburg Emprengué la carrera eclesiàstica i fou nomenat arquebisbe d’Olomouc, a Moràvia Gran amant de la música, a partir del 1803 es convertí en alumne de L van Beethoven, a qui admirava i a qui feu de mecenes Mantingué una relació molt estreta amb el compositor fins que aquest morí Beethoven, agraït, li dedicà un gran nombre d’obres, entre les…
mayorazgo
Història
Nom donat a Castella, durant l’edat mitjana, a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure, així, l’ordre successori, basat en l’heretatge per primogenitura.
Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans…
Làscaris
Gran família feudal bizantina que, després del saqueig llatí de Constantinoble, assolí un relleu important amb Teodor I, fundador de l’imperi de Nicea (1204).
Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars, especialment…
vescomtat de Berga

Dinasties dels vescomtes de Berga
Història
Vescomtat de l’antic comtat de Cerdanya creat en adquirir el pagus de Berga la categoria de comtat.
El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà…
Sanç IV de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1054-76).
Fill i successor de Garcia V i d’Estefania de Bigorra Proclamat rei després de la batalla d'Atapuerca , hagué de jurar vassallatge a Ferran I de Lleó i Castella S'alià amb el seu oncle Ramir I d’Aragó 1057, contra al-Muqtadir de Saragossa, però més tard trencà aquesta entesa i s’alià amb el capitost sarraí Amb l’ajuda de Sanç III d’Aragó, lluità contra Sanç II de Castella en l’anomenada “guerra dels tres Sanç” 1067 En sotmetre al-Muqtadir de Saragossa i obligar-lo a pagar paries 1069-73, provocà la intervenció d’Alfons VI de Castella, aliat del saragossà, que envaí la Rioja 1074 Víctima d’una…
Felip VI d’Espanya

Felip VI d’Espanya
© Congreso de los Diputados
Política
Rei d’Espanya.
Fill de Joan Carles I d’Espanya i de Sofia de Grècia , accedí al tron el 19 de juny de 2014, un cop aprovada i signada pel seu pare la llei orgànica d’abdicació, per la qual rebé el títol de comte de Barcelona, entre d’altres Fins a la proclamació, en qualitat d’hereu al tron d’Espanya, detingué els títols que hi són associats príncep d’Astúries des del 1977 i, pel que fa a Catalunya, també els de duc de Montblanc, comte de Cervera, príncep de Girona i senyor de Balaguer D’altra banda heretà també el títol de cap suprem de les forces armades En arribar a la majoria d’edat 1986 jurà la…
Vladimir II de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev i de Novgorod (1113-25).
Fill de Vsevolod I i d’Irene de Bizanci, fou primer príncep de Perejaslavl’ Forçat a protegir els seus estats en contra de les invasions constants dels cumans o polovetsians, ell i altres prínceps russos entre ells el de Kíev acordaren en les anomenades trobades de prínceps de L’ubeč dels anys 1097, 1100 i 1103 d’unir-se contra els exèrcits invasors, unió que fou de gran eficàcia en les campanyes de 1103, 1107 i 1111 Vladimir s’hi distingí sempre per la seva valentia i intelligència El 1113, després de la mort del príncep de Kíev Sviatopolk II, malgrat que la llei successòria no…
Urraca I de Castella-Lleó
Història
Reina de Castella i de Lleó i de Galícia (1109-26), i també d’Aragó i Navarra.
Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà una crisi…
Lluís XIII de França
Lluís XIII, el delfí de França, retrat fet per Frans Pourbus, el Jove (1569-1622)
© Corel Professional Photos
Història
Rei de França (1610-43) i comte de Barcelona (1641-43).
Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…