Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
herba morenera
Herba moreneraPhagnalon sordidum (L.) Rchb.
floracatalana.net (CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Gènere de plantes sufruticoses o herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols heterògams de flors groguenques i bràctees involucrals imbricades.
ensopeguera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses perennes, de la família de les plumbaginàcies, de fulles simples, generalment en una roseta basal, i de flors actinomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències molt ramificades.
begoniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per cinc gèneres que apleguen unes 850 espècies de plantes llenyoses o herbàcies, mates o herbes més o menys suculentes o sufruticoses, pròpies de països tropicals, sobretot de l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles alternes, sovint asimètriques, amb estípules, flors asimètriques, unisexuals, agrupades en cimes, i fruits generalment en càpsula El gènere més important és Begonia, les begònies, molt apreciades com a plantes ornamentals
polígala
polígala
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les poligalàcies, de fulles simples, enteres i alternes, de flors amb 5 sèpals i 3 pètals, de color blau, violat o blanc, disposades en raïm, i de fruits capsulars.
Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials
sideritis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les labiades, amb fulles simples, dentades o enteres, amb flors grogues o blanques, petites, de calze quinquedentat i de corol·la bilabiada, reunides en verticil·lastres, i amb fruits en tetraqueni.
Solen habitar terrenys secs, i la majoria són endèmiques de la península Ibèrica
melgó
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, o sufruticoses, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, estipulades, de flors comunament grogues, reunides en inflorescències racemoses pedunculades, i de llegums generalment en forma de fanal xinès, sovint amb espines.
El melgó de llapassa o trèvol de llapassa M polymorpha ssp lappacea , anual i de llegums espinosos, creix en camps, pedregars i vores de camins El melgó d’estormia o acordió M orbicularis , anual i de llegums glabres, es fa en camps i herbassars El melgó marí o alfals marí M marina , perenne i recobert d’un dens toment blanquinós, habita exclusivament platges, dunes i arenys litorals
plantaginàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o sufruticoses, de fulles simples, sovint en roseta basal; d’inflorescències en espiga; de flors tetràmeres, hermafrodites, de corol·la escariosa i persistent, d’androceu tetrandre i de gineceu súper, clistògames, i de fruits en càpsula pixidial.
Comprèn prop de 300 espècies d’arreu del món, quasi totes del gènere plantatge Plantaginàcies més destacades Plantago sp plantatge Plantago albicans herba-fam Plantago coronopus cervina , plantatge coronat Plantago lagopus morro d'ovella Plantago lanceolata plantatge lanceolat, plantatge de fulla estreta Plantago major plantatge gros, plantatge de fulla ampla Plantago afra herba pucera , pucera Plantago sempervirens plantatge de ca, matafoc
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i escròfules L'…
clavellina
Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts freds
Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…