Resultats de la cerca

Comercialment és la sal amònica més important i és obtingut en grans quantitats, bé absorbint en àcid sulfúric diluït els vapors amoniacals provinents de la destillació del carbó, bé a partir d’amoníac sintètic fent-lo reaccionar amb àcid sulfúric, o —més econòmicament— amb sulfat càlcic i CO 2 La seva principal aplicació és com a adob Deixa en el sòl un residu àcid

Sol presentar-se en forma de monohidrat, que es fon a 58,5°C Hom l’obté com a subproducte en la preparació dels àcids clorhídric i nítric a partir del sulfúric Troba aplicació com a substituent, sòlid i fàcilment manejable, de l’àcid sulfúric en moltes de les aplicacions d’aquest compost És també emprat en la preparació d’altres sals sòdiques i com a desinfectant

Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona Segurament, pel sistema antic vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s XIX, vol II, pàg 337 i J Agell i Agell a Barcelona 1924-1925 El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814 Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona El 1817 demanaren i obtingueren un privilegi…

La forma anhidra, difícil d’obtenir, es fon a 65-66°C, i la hidratada, C 6 H 5 SO 3 H 3 / 2 H 2 O, a 43-44°C És obtingut per sulfonació del benzè amb àcid sulfúric El producte industrial conté un 70-71% d’àcid benzensulfònic, i un 24-25% d’àcid sulfúric És emprat com a intermediari en la síntesi de fenol, de resorcinol i d’altres composts orgànics d’importància industrial

És un líquid incolor d’olor penetrant, soluble en l’àcid acètic i els solvents apròtics, que bull a 69,2°C S’hidrolitza molt ràpidament per acció de l’aigua i els àlcalis aquosos Hom l’obté per escalfament de l’àcid clorosulfònic en presència de catalitzadors o per cloració catalítica del diòxid de sofre Té aplicació com a agent clorant i com a dissolvent

És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar

La varietat translúcida és anomenada alabastre És emprat en quantitats importants en la fabricació de ciment de sulfat d’amoni, i també per a preparar òxid de calci i anhídrid sulfúric per descomposició tèrmica Per reducció amb carbó a alta temperatura dóna sulfur de calci Gràcies a aquestes i a d’altres reaccions possibles, el sulfat de calci natural constitueix una reserva estimable de sofre elemental i de composts de sofre, a la qual hom ha fet atenció quan ha estat considerada escassa la disponibilitat mundial de sofre Alhora el sulfat càlcic resulta com a subproducte de…

Es fon a -116°C i bull a 34,6°C Exposat a l’aire igual com els altres èters, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l’èter i, per tal d’evitar-ho, l’èter comercial porta una mica d’alcohol etílic i traces d’aigua Industrialment hom el prepara per acció de l’àcid sulfúric concentrat sobre l’etanol a 140°C, motiu pel qual hom l’anomena també èter sulfúric És un dels dissolvents de substàncies orgàniques més emprats en el laboratori, especialment en els processos d’extracció d’hormones i de principis actius de plantes i de teixits…

El paper de la casa Cros és fonamental El professor Jordi Nadal l’ha qualificat de “pedra miliar de la química espanyola” L’empresa, però, té dues fases La primera, que és la que aquí analitzarem, és la de l’àcid sulfúric i productes derivats La segona és la dels adobs artificials, que s’inicià al final del segle i es consolidà amb la creació de la societat anònima el 1904 François Cros i Dupuy era de Montpeller, una població que tenia universitat i indústria química Cros és un exemple del tècnic francès que ve a Catalunya, on veu possibilitats d’explotar els seus coneixements i guanyar-se la…