Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
estrella
Esoterisme
Planeta que hom suposava que exercia una influència en el destí d’una persona.
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…
tenorita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, òxid de coure (II), amb el 79,9% de coure i el 20,1% d’oxigen; pot contenir impureses de ferro.
Cristallitza en el sistema monoclínic antigament hom el suposava, per error, triclínic Es forma com a producte de sublimació a les laves del Vesuvi més correntment es presenta en estat terrós, semblant al sutge Té una duresa de 3 a 4 i una densitat de 6 Abunda a Katanga, a Tennessee, al llac Superior i a Baviera N'hi ha a Burgos i a Río Tinto
dret de presentació
Dret internacional
Privilegi pel qual un monarca o cap d’estat podia proposar al papa, en quedar vacant una seu episcopal, un candidat perquè fos elegit i consagrat bisbe.
Aquesta presentació suposava, de vegades, un sistema força complicat llista prèvia, terna, etc Propi d’algunes monarquies europees, a l’Estat espanyol aquest privilegi fou perpetuat pel govern de Franco fins i tot després que el concili II del Vaticà hagué demanat llibertat per a l’Església en aquests afers Finalment, el rei Joan Carles I d’Espanya renuncià a aquest dret, el 1976
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
‘Anbasa ibn Suḥayn al-Kalbī
Història
Sisè valí de l’Àndalus (721-726), nomenat pel valí d’Ifrīqiya.
Després de les derrotes sofertes pels seus generals enfront del duc Eudó d’Aquitània, ell personalment dirigí des de Narbona una gran expedició a la Gàllia 725 en la qual conquerí Carcassona, Nimes i Autun, les dues primeres per capitulació pactada Això suposava la permanència del càrrec comtal a mans dels gots ‘Anbasa tractà amb moderació tota la Gàllia gòtica Morí en lluita contra els francs
recollita
Història
Privilegi medieval que hom concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill.
La recollita suposava per a aquests refugiats la protecció contra els possibles invasors, però també una sèrie d’obligacions militars sovint molt oneroses, com a contribució a la defensa del lloc de recollita També rebé el nom d’establida Barcelona era una de les places de recollita més importants una llista de poblacions que havien de recollir-s’hi, publicada el 1564, n'esmenta més de cent vint
esperits astrals
Esoterisme
Esperits que hom suposava que vivien en els cossos celestes o en les regions aèries.
John Hanning Speke
Geografia
Història
Explorador anglès.
Oficial de l’exèrcit de l’Índia, explorà i estudià regions de l’Himàlaia, el Tibet, i durant la guerra de Crimea, el Caucas Més tard prengué part amb Burton en una expedició a l’Àfrica Central, on descobrí el llac Victòria 1858, que suposava que era la font del Nil L’any 1860 explorà amb Grant regions d’Uganda i navegà finalment pel Nil, aigües avall Relatà una part dels seus viatges a Journal of the Discovery of the Source of the Nile 1863
Junta dels Tres Bisbes
Nom que rebé popularment la junta creada per ordre de Ferran VII (1827) a Tarragona, per tal de jutjar els caps insurrectes de la guerra dels Malcontents.
Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la