Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
principi d’Amici

Esquema del principi d’amici: a) lent esfèrica; b) menisc convergent; c) lents convergents; A) punt estigmàtic de l’esfera; A’, A'') punts aplanètics; C) centre de curvatura
© fototeca.cat
Física
Principi per a la construcció de l’objectiu dels microscopis que, basant-se en les propietats dels punts estigmàtics del dioptre esfèric, indica la manera de corregir la desviació dels raigs que procedeixen de l’objecte d’observació.
L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així…
contenció
Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit.
conveni regulador
Dret civil
Document que recull el projecte de regulació de les relacions personals i econòmiques entre cònjuges i, en el seu cas, amb els fills, si es produeix separació legal, divorci o nul·litat del matrimoni acordats per ambdós cònjuges o per un d’ells amb el consentiment de l’altre.
El conveni, per a poder ser eficaç, ha de ser aprovat judicialment, sempre que no perjudiqui l’interès dels fills Els aspectes que han de ser objecte de regulació són determinació de la persona amb qui han de conviure els fills, el règim de visites, d’estada i comunicació amb el progenitor amb qui no convisquin, l’exercici de la pàtria potestat, la quantitat que hagi de satisfer el pare o mare en concepte d’aliments als fills i la seva actualització Així mateix assenyalarà l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament, la pensió compensatòria o els aliments a què tingui dret…
Guàrdia Manresana o de Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill…
Àngel Ferran i Coromines
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i dibuixant.
Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne , El parc de…
,
Lluís Millà i Gàcio
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Escriptor i actor.
Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926 Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…
,
fonyegar
Alimentació
Pitjar (la pasta del formatge), en emmotllar-la dins la formatgera, perquè no surti ullat.
aptesa
Qualitat de qui sap fer tal o tal cosa de manera que surti bé, destresa.
duanar
Economia
Dret fiscal
Fer els tràmits perquè una mercaderia surti de la duana i pagar-ne els drets corresponents.
alça
Tros de sola que els sabaters posen a la forma perquè el calçat surti més alt.