És anomenada dacriocistitis la inflamació del sac lacrimal. En general, és deguda a una infecció afavorida per una dacriostenosi prèvia que genera un medi de desenvolupament apte per als gèrmens.
És possible que es tracti d’una dacriocistitis aguda. En aquest cas, es produeix una tumefacció superficial dura, vermella i dolorosa, a la zona del sac lacrimal, per sota de l’angle intern de l’ull. A més, es pot presentar una epífora o llagrimeig, conjuntivitis, inflamació palpebral, i fins i tot febre.
Igualment, és possible que es tracti d’una dacriocistitis crònica. En aquest cas, es presenta una epífora o llagrimeig de llarga durada, amb sortida de secrecions pels punts lacrimals, ja siguin d’aspecte clar i viscós o bé muco-purulentes. Si el sac lacrimal en resulta pressionat, és possible que la quantitat de secreció que surti sigui força elevada.
El tractament de la dacriocistitis aguda consisteix en l’administració d’antibiòtics, per via local o general, l’aplicació de compreses calentes, com també la incisió i el drenatge si es forma un abscés. D’altra banda, la dacriocistitis crònica és tractada per mitjà de la dilatació del conducte naso-lacrimal amb una sonda. Si hi ha alteracions anatòmiques, cal de vegades remodelar quirúrgicament les vies exçretores lacrimals practicant una obertura del sac lacrimal cap a les fosses nasals.