Resultats de la cerca

Inicialment, bé que foren previstes sis seccions, fou limitada als estudis d’electricitat Amb la Dictadura en foren suspeses les activitats, excepte l’edició de llibres, que continuà, a càrrec del Polytechnicum Postal, creat amb aquesta finalitat el 1924 Del 1931 al 1939 tornà a funcionar com a escola postal de la Generalitat de Catalunya, amb nous estudis de tecnologia mecànica, tecnologia elèctrica, ensenyaments agrícoles i un curs de gramàtica catalana Es continuà amb la publicació de texts tècnics en total gairebé un centenar, en l’aspecte lexicogràfic dels quals collaborà Pompeu Fabra El…

Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat…

El 1933 passà a dir-se Cinematográfica Industrial, SAE CISAE Entre les tècniques que s’hi empraren cal destacar l’acetificació de la pellícula cinematogràfica, un procediment aleshores nou que es podia aplicar en qualsevol tipus de cinta muda, sonora, color Aquesta operació mecànica garantia la inalterabilitat del material, tot mantenint-ne la flexibilitat D’altra banda, també treballà en un procediment propi de revelatge de color mecanitzat, batejat amb el nom d’helicromia, i disposà d’una màquina Multiplex per a trucatges També s’hi feia la regeneració de les pellícules usades, el poliment…

1756-1850 les principals etapes de la Junta de Comerç Allò que es podria considerar ensenyament utilitari, a partir de la seva consolidació, no va quedar únicament circumscrit a la Junta de Comerç de Barcelona, més endavant Junta de Comerç del Principat de Catalunya Cal considerar, però, que aquest tipus de formació, en un sentit modern, començà a la segona meitat del segle XVIII afavorit per l’esmentada Junta Ens ocuparem del paper que tingueren les juntes en l’àmbit educatiu i molt especialment la de la ciutat comtal, com podrem observar en estudiar els diferents períodes proposats En…

Coordinava les funcions d’intervenció de les activitats bancàries i de defensa de l’estalvi corresponents al departament de finances, al Consell Superior del Crèdit i de la Banca, al Consell General de l’Estalvi i al Consell General de la Banca Catalana

Del 1968 al 1975 disputà diverses curses com a pilot de karts Fou vocal tècnic de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1976-83 i vocal tècnic i de seguretat, comissari tècnic i oficial tècnic i de seguretat de la Federació Catalana d’Automobilisme El 1995 fou guardonat amb la placa Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Especialitzat en estil lliure, fou dues vegades subcampió d’Espanya, un cop campió de Catalunya de 100 m lliure i vint-i-quatre internacional amb Espanya Fou entrenador al Club Natació Lleida en dues etapes 1979-85 i 1995-99 i, a la Federació Catalana de Natació, tècnic del Centre de Tecnificació de Lleida 1985-87 i 1995-99 i secretari de la Comissió Tècnica 1995-99 A la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN exercí com a director de competicions estatals i internacionals 1985-2010, i també com a director tècnic del CAR de Madrid 1987-91 i com a seleccionador espanyol júnior 1988-95 Fou…

Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona Fou seleccionador català de ciclisme en…

S’inicià com a triatleta el 1987 i el 1990 creà la secció de triatló Alfa-5, al poliesportiu del carrer dels Almogàvers de Barcelona, del qual també fou entrenador i president Participà en Campionats d’Europa i del Món de grups d’edat, formant part de la selecció espanyola Ha estat director tècnic i seleccionador de la Federació Catalana de Triatló des del 1997, membre de la junta directiva de la federació des del 1999 i entrenador del Centre de Tecnificació de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat 2000 A la Federació Espanyola de Triatló ha estat cap tècnic d…

Competí amb l’Agrupació Ciclista El Prat fins el 1983, quan entrà com a preparador físic de la Federació Catalana de Ciclisme FCC al velòdrom de Barcelona El 1985 es llicencià per l’INEFC i un any després superà el curs estatal d’entrenadors de ciclisme i s’integrà com a preparador físic de les seleccions catalanes juvenil, amateur i femenina El 1987 fou nomenat director tècnic del velòdrom de Barcelona, on coordinà el Pla Català de Ciclisme a través dels diferents centres de tecnificació i els voluntaris durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1993 treballà com a preparador físic de…