Resultats de la cerca
Es mostren 1018 resultats
dicòtom | dicòtoma
Botànica
Dit de la ramificació en la qual els eixos secundaris s’originen per bifurcació de l’àpex de l’eix principal en dos eixos secundaris equivalents.
És dóna típicament en tallòfits i briòfits, i també en els licopodis i alguns altres pteridòfits
escitamínies
Botànica
Ordre de la classe de les monocotiledònies, constituït per plantes herbàcies perennes, sovint molt corpulentes, de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines, i amb flors trímeres, zigomorfes o asimètriques, d’ovari ínfer i d’androceu generalment reduït.
Ordre típicament tropical, comprèn les famílies de les musàcies, de les zingiberàcies i de les cannàcies
complex argil·lohúmic
Geologia
Conjunt de substàncies produïdes per unió entre àcids húmics i argila col·loidal, en forma difícil de separar fins i tot per mitjans químics.
Típicament, els àcids húmics resten absorbits per les partícules d’argila, el color de la qual enfosqueixen
estiracàcies
Botànica
Família de l’ordre de les diospirals composta d’arbres i arbusts de fulles alternes, enteres o dentades, de flors regulars, tetràmeres o pentàmeres, en raïms, en fascicles o rarament solitàries, i de fruits en baia, drupa o càpsula.
És una família típicament tropical el representant més característic de la qual és l’estírax Styrax sp
suculent | suculenta
Botànica
Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses.
Les plantes d’algunes famílies, com la de les cactàcies i la de les crassulàcies, són típicament suculentes
pistil
Botànica
Nom donat al carpel o conjunt de carpels soldats d’un gineceu sincàrpic, o a cadascun dels carpels d’un gineceu apocàrpic.
Típicament, té forma de matràs o de mà de morter, i consta d’ovari, d’estil i d’estigma
zona supralitoral
Ecologia
Zona faunística litoral (fauna litoral) situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.
Habiten en aquesta zona organismes típicament terrestres artròpodes, bé que no hi manquen animals marins, sobretot crustacis i gastròpodes
ornitorrínquids
Mastologia
Família de mamífers prototeris de l’ordre dels monotremes, que comprèn un únic gènere (Ornithorhynchus) i una única espècie (O. anatinus), l’ornitorrinc.
Es diferencien de l’altra família del mateix ordre taquiglòssids per la presència de pèl, bec i hàbits típicament aquàtics
cladòcers
Carcinologia
Grup de crustacis diplostracis, de talla petita, caracteritzats per la possessió de 4 o 6 parells d’apèndixs toràcics i una closca formada per dues valves, de la qual surt només el cap; tenen antenes grans, que els serveixen per a nedar.
Viuen als estanys i als llacs, i presenten típicament partenogènesi estacional El gènere més representatiu és Daphnia , la puça d’aigua
bufotoxina
Bioquímica
Cadascun dels glucòsids trobats en les secrecions cutànies dels gripaus juntament amb la bufotenina i altres substàncies actives sobre el sistema nerviós.
Les bufotoxines són típicament verins cardíacs Llurs genines són la bofotalina i les bufogenines, les quals es troben conjugades amb la suberilarginina