Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
menor
Música
Adjectiu que s’aplica, en oposició a ’major', a intervals, acords i modes.
Els intervals menors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció feta dels intervals justos, tenen un semitò menys que els seus corresponents majors S’anomenen acords menors o tríades menors, o acords pefectes menors aquells acords amb 5a J i 3a m S’anomena mode menor el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, presenta la següent seqüència de tons T i semitons S T-S-T-T-S-T-T, encara que és més habitual la seva representació amb l’anomenada escala…
crioscòpia
Física
Química
Estudi dels fenòmens relatius al punt de congelació de dissolucions.
La llei fonamental de la crioscòpia indica que el desplaçament de la temperatura de congelació d’una dissolució T respecte a la del dissolvent pur T dis és Δ T = T-T dis = KC S -C L / M , essent C S la concentració de la dissolució en fase sòlida, C L la concentració en fase líquida, i K la constant crioscòpica del dissolvent
principi de causalitat
Física
Principi segons el qual el coneixement de les condicions inicials d’un sistema físic en un instant t0 i de la dinàmica que el controla (forces i equació del moviment) determinen completament els valors de les variables dinàmiques en tot temps t posterior a t0.
En el marc de la dinàmica clàssica, aquest determinisme és palesat pel fet que l’equació diferencial del moviment té una solució única un cop especificades les condicions inicials El sorgiment de la relativitat i de la mecànica quàntica modificaren aquesta concepció En el context relativista, el principi de causalitat consisteix en l’afirmació que un esdeveniment no pot precedir les seves conseqüències això es tradueix en una exigència a l’hora de relacionar dinàmicament dos esdeveniments —l’ordenació temporal dels quals depèn generalment del sistema de referència des del qual l’observador…
funció d’autocorrelació
Matemàtiques
Donada una funció f(t), funció definida per F(τ)=(1/2T)∫ T - T f(t)f(t-τ) dt
.
Si f t és una magnitud variable en el temps, F τ dóna una idea de la mesura en què els valors futurs de f t poden ésser prevists a partir dels seus valors passats
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
punt triple
Física
Punt del diagrama de fases dels sistemes d’un sol component que representa l’estat del sistema en què coexisteixen les tres fases.
D’acord amb la regla de les fases fase 3, l’estat representat pel punt triple és invariant, i, per tant, per a cada sistema hi ha una pressió i una temperatura, anomenades triples Per al sistema aigua sòlida-líquida-vapor és P t = 4,6 torr i Tt = 0,007°C Quan un sistema presenta polimorfisme a l’estat sòlid, es poden presentar punts triples entre dues fases sòlides i la líquida o entre dues fases sòlides i la fase vapor o, també, entre tres fases sòlides
llei de Curie
Física
En les substàncies paramgnètiques, estudiades en el domini clàssic de les temperatures ordinàries, relació de proporcionalitat entre la imantació de la substància M i la inducció magnètica B del camp magnètic aplicat.
S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància
llei de Curie
En les substàncies paramgnètiques, estudiades en el domini clàssic de les temperatures ordinàries, relació de proporcionalitat entre la imantació de la substància M i la inducció magnètica B del camp magnètic aplicat.
S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància
principi de relativitat de Galileu
Física
Principi segons el qual les lleis que governen els fenòmens mecànics en dos sistemes de referència S i S´, proveïts d’un moviment relatiu rectilini i uniforme, tenen la mateixa forma.
Per a comprovar aquest principi, considerat per Galileu com el principi fonamental de la mecànica, cal establir les fórmules de transformació per a passar d’un sistema de referència inercial S anomenat també sistema o eixos de Galileu a un altre S ´ que tingui un moviment rectilini i uniforme respecte al primer En el cas que el sistema S´ de coordenades espaciotemporals x´, y´, z´, t´ es mogui amb velocitat v rectilínia i uniforme, segons l’eix x de S de coordenades espaciotemporals x, y z, t , les fórmules de transformació, anomenades de Galileu , són x´ = x-vt ,…